14.10.12

bestiari semiil·lustrat

Trobo, en les primeres pàgines de la novel·la, un sonet i se'm demana si el conec. No el recordo, com no recordo tants versos i tants textos com he llegit. Em diuen que potser és de ... Podria ser, hi veig unes quantes pistes. Consulto la traducció de Llovet i no el trobo. És possible que la censura de l'època el fes oblidar? Després de tants anys encara no s'ha recuperat? Trobo la solució finalment.

Tradueixo des de la versió castellana procurant apropar-me una mica als alexandrins que imagino en la versió original francesa. M'agraden les novel·les, sense importar la seua qualitat, que em fan deixar la lectura per un moment per anar a altres fonts. Ara, en un exercici de complicitat, no sé si fàcil o difícil, podria demanar a qui passi per aquí, quin és el títol del poema -m'encanta aromes de vainilla i de vi- del qual deixo el primer quartet del sonet, però em conformaria si diguessin a quin poeta es poden atribuir aquests versos:

Quan buida la meva ànima bellesa, divinitat,
els cors harmoniosos i la dona més pura,
la duc amb el meu ímpetu per la drecera obscura
fins al clos on hi ha aromes de vainilla i de vi.


P. S. Per raons que no exposaré perquè crec que és una obvietat, em sembla lamentable -molt menys lamentable que les paraules d'alguns que l'han fet servir- una part del fragment del vídeo de més avall, talment con un joc expressiu primitiu dels meus exalumnes d'ESO als quals procurava raonar els aspectes positius i millorables dels seus treballs. El que mai no vaig fer és impedir-los que mostressin la seua feina, encara que que els insinués que hi havia millors maneres, i més efectives, de presentar el seu pensament.

Em sento en una mena d'obligació moral de pujar aquest vídeo sobre elefants– sembla que el volen fer desaparèixer- que m'interessa molt menys que el poema mig copiat més amunt. Només acabar-lo de pujar a YouTube rebo al següent correu: Hola, saragatonabloc: Tu vídeo "Bestiari il·lustrat: trets" puede incluir contenido cuya propiedad o licencia corresponde a CCMA, pero sigue estando disponible en YouTube. En algunos casos, se podrán mostrar anuncios junto a él.  Vaja, home!





9 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

en el nom de la transgressió feta per mediocres, es fan moltes bestiesses, que de fet, donat el nivell no son més que malifetes de criatures, mediocres, això si!.

Pais secret ha dit...

De cop i volta se m´acut Baudelaire...però segurament vaig equivocada. M´ha picat la curiositat i espero trobar-ho abans no el descobreixis.
Vainilla i vi... m´interessa molt el poema.

miquel ha dit...

I com passa amb les criatures, després vénen els pares que els riuen les gràcies i les altres criatures que els fan costat. Tot vist tants vegades, Francesc...

Excel·lent A., però no el trobaràs a no ser que demanis per Viviane Lancier :-)
Bon final de cap de setmana amb vi i vainilla!

Pais secret ha dit...

No l´he trobat, no. Ara venia a dir-te que a la xarxa no he trobat ni rastre d´aquest poema, ni revertint-lo al francès.Dec ser molt mala traductora.

El que m´ha fet saltar l´alarma de Baudelaire han sigut les referències al vi i a l´ànima. En parla sovint, no pas perquè sigui molt coneixedora de la seva poesia.

L´aroma de vainilla al vi li sol donar la fusta de la bota, curiosa la barreja.
Molt interessant Miquel, sempre aprenc a casa teva.
Bona nit.

gatot ha dit...

jo també vaig pensar en Baudelaire, miquel, i vaig trobar les flors del mal en versió original, que no havia llegit, i que em van ocupar part de la matinada d'ahir.

Però vaig trobar una certa "espiritualitat" en el fragment que vas transcriure que no em lligaven amb el poeta maleït dels gavatxos.

Aquesta setmana no crec que pugui investigar més perquè la tinc massa plena. Ja et llegiré la solució si algú la troba o ens la vols regalar.

Bona nit.

miquel ha dit...

El mal traductor sóc jo, A., que he fet una versió excessivament lliure del quartet.
És i no és Baudelaire. De fet t'he donat una pista que no has seguit del tot, i ara no diré més.
Saps, a mi el vi i la vainilla, em va fer pensar en aquells vins calents del romans, encara que ells potser posaven canyella.
Bona nit



Quan vaig llegir el poema, gatot, em va passar el mateix -i en hora semblant-, vaig anar fullejant una versió bilingüe de les Flors del mal sense resultats.
Em sembla que l'"espiritualitat" només es troba en aqust quartet i que la meua "traducció" hi ajuda.
No busquis més, dimarts, crec, apareixerà el poema sencer i el seu origen.
Bona nit.

Júlia ha dit...

Le poète n'aime point la commissaire?

Pais secret ha dit...

Tu t´ho penses que no he seguit la pista...el que passa és que no hi entro gaire en la novel·la negra, m´atrapa la poesia i ja l´hem fotuda!
Potser aquesta, amb el "ganxo" poètic...
Esperaré notícies, pacientment ;-)

Per molts anys a les Tereses. Veus, una altra cosa que tenim en comú!

miquel ha dit...

Més o menys, Júlia :-)

Ja veus, A, avui he desvetllat el misteri. La veritat és que pràcticament no donava cap pista i la traducció inversa era pràcticament impossible.
Gràcies de part teua, igualment :-)