cap de setmana

Cada edat i cada circumstància permet captar amb més facilitat, més dificultat o des d'una perspectiva diferent la realitat passada o present. Una experiència semblat pot adquirir matisos nous o fins i tot contradictoris segons el temps en què es desenvolupa. Un fet intranscendent es pot convertir en fonamental, o viceversa, segons una seguit de condicionals existencials o temporals. Tot això ho sap gairebé tothom i és una obvietat.

En la meua situació alaboral, per exemple, els divendres han perdut aquella ansietat per arribar-hi, aquella màgia rarament descoberta, més vital que intel·lectual, aquell cúmul de promeses inconcretes, potser insignificants però desitjables, d'altres temps. En contrapartida, els diumenges presenten una suavitat i una serenor gairebé oblidades. Els dissabte continuen sent terra de ningú, sempre amb dependència del passat o del futur o de l'estímul imprevisible.

algun divendres, pizza

És probable que aquesta nit, com altres divendres en què estic fora de Barcelona, em mengi una pizza Tarradellas -no cal especificar més-  a l'hora de sopar. Entenc que aquesta notícia domèstica no tingui cap interès ni origini cap complicitat, així que se'm permetrà que jo mateix organitzi tota la moguda.




Es el anuncio mas increible y entrañableque se hace desde hace muchisimo tiempo, ademas refleja a la prefeccion la vida real...muchos abuelos como esos hacian falta y los niños serian mas felices que con tanta tecnologia ...:) Ademas de unas pizzas buenisimas.. un 10 para los productores y actores del anuncio....


Lo siento. Pero a "Tarradellas" le va a comprar la pizza su padre.
Es mi lema . No hay otra respuesta al agilipollamiento nacionalista que el del indio : TÚ NO QUERER SER ESPAÑOL. YO NO COMER , NI BEBER, NI VESTIR, NI CALZAR NADA CATALÁN.
Es triste pero si le hundiéramos "la pela" otro gallo cantaría, y otras banders pondrian.
Lo tengo mas claro que el agua clara.


Aquest anunci porta tots els ingredients que haurien de tastar la canalla i el jovent (cada detall em recorda moments viscuts a la meva infantessa Un anunci preciós i ple de vida...!
Felicitats


que chorrada de anuncio, sin acritud


He puesto el anuncio, he ido a desayunar, a cagar, he hecho la cama, he ido a la uni, he comprado la cena y cuando iba a apagar el ordenador al final del dia todavia no se habia terminado el anuncio. Pero esta guay!


En la de millor música catalana que hi ha i tenen que posar l'anglès de fons. Patètic!


Muchas gracias a todos por las felicitaciones, la canción se llama 'Share Love' y ha sido compuesta exclusivamente para el anuncio. Si os apetece podéis descargarla en la web ¡Un saludo!
pizzacasatarradellas


Apa, bon cap de setmana.

blues del divendres

El divendres, no el dissabte ni encara menys el diumenge –ecs!-, és el meu dia de relaxació total, del tot és possible, de planificacions a curt i a llarg termini –la mesura del temps sempre és incerta-, d’oblits i retrobaments.

El divendres –ai, que ja som a dissabte!- és el dia que un es veu capaç d’escriure una novel·la, malgrat que un sap que no sap escriure novel·les ni contes ni tan sols apariats de la pròpia auca.

En divendres –ai, que ja és dissabte- un agafa una història, la de la Bessie Smith i la de la Janis Joplin, per exemple. Per què la Janis va pagar la làpida de la Bassie més de trenta anys després de la seva mort? Un imagina pàgines i pàgines que enllacin les dues vides, i personatges principals i secundaris.

Però com que el divendres ja ha passat i el dissabte és un parèntesi i el diumenge s’acosta i el dilluns –com pot ser que el dilluns sigui el dia de la lluna!?- està a tocar i és un pressentiment de... , un pren una altra vegada consciència de les seves limitacions i les seves mandres i es conforma a deixar-se anar mentre escolta la veu suau i trencada de la Bessie i pensa que potser l’altre divendres, ja a tocar del dissabte, i del diumenge, i de la resta dels dies de la setmana.

Un –hom- té la sensació que s’ha fet un embolic amb els dies de la setmana, cosa que avui, que ja és dissabte amb gust de divendres, no creu que tingui cap importància.