Cada edat i cada circumstància permet captar amb més facilitat, més dificultat o des d'una perspectiva diferent la realitat passada o present. Una experiència semblat pot adquirir matisos nous o fins i tot contradictoris segons el temps en què es desenvolupa. Un fet intranscendent es pot convertir en fonamental, o viceversa, segons una seguit de condicionals existencials o temporals. Tot això ho sap gairebé tothom i és una obvietat.
En la meua situació alaboral, per exemple, els divendres han perdut aquella ansietat per arribar-hi, aquella màgia rarament descoberta, més vital que intel·lectual, aquell cúmul de promeses inconcretes, potser insignificants però desitjables, d'altres temps. En contrapartida, els diumenges presenten una suavitat i una serenor gairebé oblidades. Els dissabte continuen sent terra de ningú, sempre amb dependència del passat o del futur o de l'estímul imprevisible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Cada día és diumenge, i sobretot, els dilluns ja no són dilluns. Encara que costa un mica d'acostumar-s'hi.
salut
Quina enveja que em fas, Miquel. Ja ho veus. Quan estaves immers en la rutina quotidiana, no et semblaria possible arribar a relativitzar el pas del temps i de canviar el significat de cada dia.
Jo encara hi sóc, i tampoc m'imagino que sigui possible.
Agaudir-ne doncs.
:)
No, no, Francesc, des de la meua perspectiva els diumenges eren terribles en l'espera dels dilluns; després m'adonava que els dilluns, és a dir la normalitat, m'agradaven. Els diumenges continuen sent un temps, ara més, sense cap gràcia: falta tants gent pels carrers, tantes botigues tancades, tanta quotidianitat desapareguda...
No em tinguis enveja, Violeta, que tot arriba. I els dies -tots- és bo que tinguin la seua singularitat: de la Lluna, de Mart, de Mercuri... El que es gunya per una banda es perd per una altra, i ara no em posaré transcendent. Que consti, però, que els guanys, en el meu cas i de moment, guanyen les pèrdues, però la felicitat sempre és imperfecta :-)
LLegir els blogs dels amics en aquestes hores de la nit d'un diumenge, sense cap neguit per demà, això és una de les moltes meravelles de la jubilació! Estic d'acord que els dilluns, després, no eren tan horrorosos, fis i tot tenien la seva gràcia, però com bé dius,res és perfecte!
Disfrutem i esperem que no siguin dos dies!
Ei, Blanca, quina alegria escoltar -és un dir- la teua veu, que encara m'agradaria més sentir en directe. Quan?
Una de les gràcies, és veritat, és el canvi en la percepció del temps, ara que el temps, més o menys, és nostre. Si no fos que el temps passa...:-)
Publica un comentari a l'entrada