Nocturn
¿Quines són les imatges
que al fons s'agiten de les vostres nits,
ocells planyívols, animals salvatges
que les poblen de queixes i de crits?
¿Voldrà lligar-se amb d'altres harmonies
la música de fulles, més suau
de nits que no de dies?
¿Què cerca el vent nocturn a dins l'afrau?
Fins el penyal, guarnit de molsa bruna,
a mig pendís entravessat i cot,
mig diríeu que viu sota la lluna
per bé que sembli indiferent a tot.
Serena, quietud, vent i tempesta,
posats de la foscor,
¿porteu alguna divinal requesta
en ritme d'esperances i de por?
Almenys jo crec, si dins la nit faig via
quan tanta d'animeta s'abalteix,
que el gran drap de la nit es desficia,
l'obscuritat glateix.
Àngels, tal volta, elisianes roses
entorn esfullen de l'oscat sentit;
o brollen veus parentes, de les coses
que frisen demanant un esperit.
El floc argentadís i la tememça
de l'herba i el grancam esmaperdut
¿engany serien de la vana pensa
o un signe, un d'oblidat o inconegut?
Una remor que flota esmorteïda,
¿és d'un passat o d'un futur trepig?
¿Són els difunts que capten a la vida
o els venidors que tusten al desig?
L'alè m'inspira d'una oculta raça?
mon pensament, qui esgarriat me'l féu?
Ja fins me sembla com si fos ma passa
d'un altre, caminant darrera meu.
On és l'aigua del pou que cal obrir?
on el tresor colgat? Sóc a llur vora,
i jo que els cerco n'he restat defora,
com un que dorm, sens veure ni capir.
Amara de llum pia,
oh doll quiet i blanc
del pleniluni que els enyors desnia,
la lassa i espectral malenconia
d'una presó de fang.
Recordeu aquest poema de Carner? Són uns versos inquietants, m'atreviria a dir, i que em perdonin els ortodoxos, de reminiscències lovecraftianes. I també ho són alguns dels altres poemes de la secció “Les nits” que encapçala
El cor quiet (1925). Quan, on i per què escriu Carner aquests pomes? No ho sé, només podria deixar anar algunes hipòtesis amb poca base. L'any 1957, en el volum
Poesia de l'Obra Completa, aquest poema va anar a parar a la secció “Verb” amb unes quantes modificacions. De fet, la versió de més amunt és la del 57.
Ahir, fullejant
Jochs Florals de Barcelona. Any LXIV de llur restauració, és a dir, el llibre dels Jocs de 1922, em va sorprendre trobar aquests mateixos versos, i també els de “Proximitat de la mort”, el segon poema de la secció “Les nits”. Havien guanyat un premi extraordinari, la Joya Monserdà, que concedien filles de l'escriptora Dolors Monserdà. El poema no es titulava “Nocturn” sinó “El glatit misteriós”, però era pràcticament idèntic, exceptuant dues paraules, al de l'edició de 1925. Vaig pensar que potser Carner ja havia escrit altres poemes de “Les nits” l'any 22, o el 21? En va presentar més als Jocs Florals d'aquell any? No va ser l'any 21 quan Carner va sortir del país en iniciar la seua carrera diplomàtica? Es va presentar a recollir el premi? El moment de l'escriptura ajudaria a entendre millor les preguntes que jo mateix em feia al paràgraf anterior? Tot plegat cabòries nocturnes que es deu haver fet o es farà algun estudiós de l'obra de Carner.
Jo, avui, acabaria aquí si no fos que vull compartir unes línies que va escriure el secretari dels Jocs d'aquell any en la “Memòria” del principi del llibre:
Les filles de la ilustre escriptora han ofert als Jochs Florals, en memòria d'ella, una joya per donarla a la poesía que dins la classificació de la Viola, segueixi en mèrit a la obtentora del premi, y'l Jurat ha cregut que reunien aquestes condicions, de la col·lecció Poemes de la nit, El Glatit misteriós y Perdut en mon jardí. Aquestes són les poesies de factura més correcta y de tècnica més acurada de les presentades aquest any, llàstima que siguin un xich confoses; riques de paraules y mólt matisades; per axò ens ha plagut distingirles ab un premi extraordinari.
