9.1.10

nocturn (finestres)

Dormilega de matins com sóc –qüestió de bioritmes-, l’hivern, quan puc, m’agafa sempre en forma a les fosques. Sensació d’haver-me perdut matins esplendorosos i productius, les notícies importants dels diaris que ja tenen un dia, l'olor del pa acabat de coure -si no fos que no paren de coure pa-, gent aqueferada i positiva, esplendorosos paisatges de boira, pluja o neu, i sols entrevistos, tramuntanes i mestrals que es tallen amb la mà si la mà és agosarada, i tantes altres coses que no sabria dir i a penes imagino.

Aleshores, en clau nocturna, m’imposo com a penitència –consqüència de la culpa diürna- de recollir i fixar els instants de darrere dels vidres, dels interiors dels aparadors que durant el dia han romàs opacs. I penso que de cada moment sorgiria una història o potser un poema sense història. També podria ser que algun dels meus protagonistes em digués que no volen aparèixer en el conte ni formar part dels versos del poema que els he mig robat. Ho entendria.









Més tard, potser llegiria Salvat o escoltaria Chopin.

6 comentaris:

cidoGalvao ha dit...

Oh Pere tu ets metafísica, no ets metafísic, no ets el temps, en tens com passatger.
O homem saiu da Tabacaria (metendo troco na algibeira das calças?).
Ah, conheço-o; é o Esteves sem metafísica.
(O Dono da Tabacaria chegou à porta.)
Como por um instinto divino o Esteves voltou-se e viu-me.
Acenou-me adeus, gritei-lhe Adeus ó Esteves!, e o universo
Reconstruiu-se-me sem ideal nem esperança, e o Dono da Tabacaria sorriu.
Álvaro de Campos, 15-1-1928

Júlia ha dit...

Ah, aquests vitralls il·luminats, des de petita que m'atreuen, què hi ha, als interiors? Veig que has intentat esbrinar-ho, però les fotografies ni fan res més que augmentar el misteri de tantes vides...

miq ha dit...

Nighthawks, Edward Hopper (1942).

Albert B. i R. ha dit...

Els contrastos que ens ofereix la nit són molt interessant. Les fotos, molt ben preses!

F.Puigcarbó ha dit...

molt bones fotografies, captar l'instant, el moment just es tambè art.

pere ha dit...

La metafísica ets tu, sempre present i canviant, amo de tnt universos que a penes aconsegueixo entreveure :-)

Centenars de misteris -parlo per mi- que mai veuran la llum, Júlia. Em fascina com la nit desvetlla les imatges interiors que el dia amaga. Fet i fet, però, cap vida té més misteri que el de la pròpia vida.


M'encanta, miq, gràcies per fer-me'n memòria.
En el meu cas (modestament), les imatges són de Palafrugell, La Bisbal i Torroella.

La nit i el dia són el mateix però diferents, Albert. També fotogràficament. Gràcies.

Gràcies, Francesc. T'has fixat que el nen em descobreix?