Finestres i portes obertes. Arriben,
llunyanes, les veus dels veïns, alguns olors dels menjars, pocs,
perquè la gent deu fer nocturns de pa amb tomata. En una casa
indeterminada canten en castellà una celebració d'aniversari.
Criden uns nens les darreres paraules del dia.
Més tard, tot just passada la mitjanit, se senten, sempre indesxifrables, les veus dels televisors, algunes persianes que baixen, algunes portes que es tanquen. De més lluny se sent el brogit suau i intermitent dels cotxes...
D'aquí una estona només quedaran en algunes cases les llums dels solitaris: els qui llegeixen, els qui escriuen, els qui miren la tele o escolten la ràdio, els qui fan tot el que es pot fer amb un ordinador, els qui esperen una trucada que saben que no arribarà, els qui contemplen la paret desitjant que la nit no se'ls faci tan llarga, els qui volen que no arribi el matí, els qui s'han adormit al sofà durant l'espera... Els qui, abans de ficar-se al llit, o ja estirats, escolten un nocturn de Chopin, abans d'apagar el llum... i qui sap si demà serà un altre dia.
4 comentaris:
Faig del Nocturn un diürn combinat amb l´esvalotamenta dels falciots i les orenetes que em sobrevolen la terrassa passades les vuit del matí.No queda gens malament, fins i tot diria que les ha relaxat.
És una bona manera de començar el matí i programar el dia . Plàcidament.
Gràcies.
(les llenties les faig gairebé igual que tu. Hi ha dies que prescindeixo de l´enciam i l´escarola, però sempre, sempre, llenties pardines, petites i aromàtiques)
Ah, A., aquest nocturn admet totes les combinacions possibles i, encara més, potser les demana.
Que bé que els dies puguin ser plàcids com les nits, o les nits com els dies, que cadascú se sap els seus temps i els seus tempos.
Gràcies a tu per la complicitat.
(sense cap dubte, pardines... la resta al gust de cadascú .-)
Chopin va convertir el Nocturn, gràcies a la combinació d´agitatos i corbes melòdiques melangioses, en una composició íntima adient a aquest moment del dia amb el progressiu silenci i l´aparent tranquil.litat que tu tant bé descrius.
Bona tarda, Miquel
Assum, iI jo que aquesta nit, potser, me'l tornaré a escoltar... si no hi ha lladrucs de gossos :-)
Publica un comentari a l'entrada