Qui diu Cervantes diu Llull, o Hammett, posats a dir

El dijous a la tarda vaig anar a la Jaume Fuster al lliurament de premis dels Jocs Florals Escolars de Gràcia (els guanyadors competiran a la Gran Final de Barcelona). El jurat, com sempre, estava format sobretot per docents i escriptors de literatura infantil i juvenil del barri (potser en podeu reconèixer algun en la imatge de la capçalera). Em pregunto, sense cap ànim de desmerèixer ningú, per què no formen part del jurat autors no especialistes, entre ells, algun poeta, tenint en compte que la meitat dels premis són de poesia.

Em va semblar que hi havia textos força bons, alguns simplement ben escrits i d’altres que tenien la gràcia de l’edat. Mentre els premiats sortien emocionats a recollir els premis, vaig jugar a imaginar-los de grans, tant físicament com literàriament. Algun es dedicarà professionalment a l’escriptura? Se’ls recordarà? Algun triomfarà? Possiblement alguns ho podrien fer, dependrà de la seva voluntat i dels estímuls que vagin reben, i de l’atzar, és clar. Vaig apuntar dos noms.

Caminant de tornada cap a casa, vaig fer-m’ho venir bé per anar a Taifa, excel·lent llibreria del carrer Verdi. Fa dies que tinc al cap les orquídies i em va semblar que allí, entre els llibres vells, podria trobar l’autor que busco i que deu fer anys que no es reedita en castellà i no sé si s’ha editat mai en català. Busco minuciosament entre les S, però no trobo cap novel·la d’ell, així que a la sortida, al senyor que està davant de la pantalla de l’ordinador i que potser és el propietari, li pregunto si tenen res de ... No m’entén a la primera i repeteixo: Rex S T O U T –lletrejo el cognom-. Em mira, reflexiona a penes un instant, suficientment per dir-me:

-Això és d’una altra època.

En el temps que dura la frase, em sembla detectar sentiments diversos en la seva mirada: pena per un lector que es dedica buscar llibres de segona o tercera categoria quan té tantes meravelles literàries al seu abast que segurament no ha llegit, estranyesa per l’aparició d’un lector sorgit de la nit dels temps; sensació de pèrdua de temps...

No és possible trobar literatura ínfima (?) o d’època (?) en una llibreria que també ven llibres de segona mà? Què fan amb els llibres que no consideren dignes, però que els arriben en algun lot? Donada la singularitat de la meva pregunta, no li va passar pel cap interessar-se per què algú busca un autor descatalogat? I si la meva intenció era ...? Quina podia ser la meva intenció en buscar aquest autor? Potser sóc un lector capriciós que cerca autors nascuts els mateix dia que jo encara que sigui d’un altre any? Bé, és una opció tan vàlida com qualsevol altra.

I si li hagués preguntat per Chandler, nascut dos anys després? O per Hammett, nascut vuit anys després? O per Edgar Wallace, nascut onze anys abans? O per Agatha Christie, nascuda quatre anys després i morta un any després? Continuo amb la nòmina?

I si hagués preguntat per Ramon Llull, el nostre primer escriptor famós? Continuo la llista fins al segle XIX? M’hagués dit que són d’una altra època?

D’acord, em vaig emprenyar interiorment com un nen petit, però és que va triar la pitjor resposta possible. Per què, per la raó que sigui, no podem llegir –i gaudir- actualment les aventures de Nero Wolfe i d’ Archie Goodwin?* Cony de cànons, prejudicis o ignorància. O potser res de tot això, sinó la tria inconscient i innocent d’una oració simple, o el cansament del dia, o una intenció que se m’escapa.

En fi, que, malgrat tot, vaig sortir ben dignament deixant anar, plenament conscient de la tria i l’ocasió:

-El Quijote també és d’una altra època.

No se si la meva frase li devia semblar pedant, imbècil, agosarada, anacrònica, patètica, desinformada. Tant s’hi val. Qualsevol dia em passo per Inetllibre, al carrer Legalitat per comprar una edició d’Stout de l’editorial Orbis.


* De la Wikipedia:

Las historias de Nero Wolfe fueron nominadas como Mejor Serie de Misterio del Siglo en Bouchercon 2000, la mayor convención de libros de misterio del mundo, y Rex Stout fue nominado como Mejor Escritor de Misterio del Siglo.

↑ Walker, Tom "Mystery writers shine light on best: Bouchercon 2000 convention honors authors"; The Denver Post, 10 de septiembre de 2000. Los otros cuatro nominados fueron Raymond Chandler, Agatha Christie, Dashiell Hammett y Dorothy Sayers. Christie fue electa como la Mejor Escritora de Misterio del Siglo, y el personaje de Christie, Hercule Poirot fue elegido como el Mejor Personaje de Misterio del Siglo.

solts literaris

“Continua Castellanos: 'L'únic original prou acabat que permetia una edició amb voluntat divulgativa era 'La ciutat cansada', encara que hi hem inclòs una presentació i un pròleg que retarden la lectura de la novel·la, però que són un toc d'alerta, una manera d'explicar que, aquesta novel·la, Calders no l'hauria pas deixada tal com es publica, perquè era un escriptor molt curós.' “

Vilaweb

Em llegeixo la presentació? Em llegeixo el pròleg? Vaig directament a la novel·la que Calders no va voler acabar, “que no l'hauria pas deixada com es publica”? Ai, em faig por, sóc tan calderià!


Segons diu el diari, Nova introducció a la mètrica, de Salvador Oliva, ocupa el vuitè lloc entre els llibres més venuts de no ficció en català d'aquesta setmana. El nostre és un país de poetes, quin remei! El nostre és un país estrany, curiós, misteriós: que un llibre de mètrica, i més el de Salvador Oliva -em refereixo al seu rigor, a la seva complexitat-, sigui un best-seller deu voler dir ... No tinc ni idea del que significa, el fet em descol·loca. A la Casa del llibre no me'l poden trobar, els deuen haver venut tots.

País de premis literaris (algú se'n recorda d'aquell que donava els premiats -família inclosa- el dret a viatjar a les golondrines (sic) del port?), aquest any la Nit de Santa Llúcia en tindrà un de nou patrocinat econòmicament per la Fundació del Barça: Premi de Narrativa Juvenil esport i ciutadania. Autors novells, fins a 35 anys. Jurat: dos del Barça, dos d'Òmnium Cultural i un de l'editorial (Cruïlla). En fi, si voleu us podeu llegir les bases aquí. 4000 euros, més o menys, que deuen ser l'equivalent a un dia de vacances de qualsevol jugador del primer equip. A més, el guanyador (en solitari?) “gaudirà d'un desplaçament a un partit de la Champions amb totes les despeses pagades”. Va, apunteu-vos si teniu l'edat: coneixereu món. Teniu temps d'escriure les 70 pàgines -mínim- fins al 31 d'octubre.

El nostre deu ser el territori on hi ha més llicenciats en filologia que escriuen, vull dir que fan literatura, o viceversa. Al mateix temps -i ara imagino- deu ser el país on es demana una de les mitjanes de selectivitat més baixes per tal de començar la carrera, cosa que fa que aquests estudis no tinguin gaire demanda. No m'estranya. No sé si als qui planifiquen futurs els interessa que sigui així, suposo que sí, perquè en cas contrari exigirien com a mínim un notable. La demanda seria enorme, espectacular, hi hauria cops de puny, no ho dubteu. Ara, que la qualitat literària fos superior és un fet discutible: només cal veure la mitjana que demanen als futurs periodistes i comparar-la amb els resultats de la seva feina.