“Continua Castellanos: 'L'únic original prou acabat que permetia una edició amb voluntat divulgativa era 'La ciutat cansada', encara que hi hem inclòs una presentació i un pròleg que retarden la lectura de la novel·la, però que són un toc d'alerta, una manera d'explicar que, aquesta novel·la, Calders no l'hauria pas deixada tal com es publica, perquè era un escriptor molt curós.' “
Vilaweb
Em llegeixo la presentació? Em llegeixo el pròleg? Vaig directament a la novel·la que Calders no va voler acabar, “que no l'hauria pas deixada com es publica”? Ai, em faig por, sóc tan calderià!
Segons diu el diari, Nova introducció a la mètrica, de Salvador Oliva, ocupa el vuitè lloc entre els llibres més venuts de no ficció en català d'aquesta setmana. El nostre és un país de poetes, quin remei! El nostre és un país estrany, curiós, misteriós: que un llibre de mètrica, i més el de Salvador Oliva -em refereixo al seu rigor, a la seva complexitat-, sigui un best-seller deu voler dir ... No tinc ni idea del que significa, el fet em descol·loca. A la Casa del llibre no me'l poden trobar, els deuen haver venut tots.
País de premis literaris (algú se'n recorda d'aquell que donava els premiats -família inclosa- el dret a viatjar a les golondrines (sic) del port?), aquest any la Nit de Santa Llúcia en tindrà un de nou patrocinat econòmicament per la Fundació del Barça: Premi de Narrativa Juvenil esport i ciutadania. Autors novells, fins a 35 anys. Jurat: dos del Barça, dos d'Òmnium Cultural i un de l'editorial (Cruïlla). En fi, si voleu us podeu llegir les bases aquí. 4000 euros, més o menys, que deuen ser l'equivalent a un dia de vacances de qualsevol jugador del primer equip. A més, el guanyador (en solitari?) “gaudirà d'un desplaçament a un partit de la Champions amb totes les despeses pagades”. Va, apunteu-vos si teniu l'edat: coneixereu món. Teniu temps d'escriure les 70 pàgines -mínim- fins al 31 d'octubre.
El nostre deu ser el territori on hi ha més llicenciats en filologia que escriuen, vull dir que fan literatura, o viceversa. Al mateix temps -i ara imagino- deu ser el país on es demana una de les mitjanes de selectivitat més baixes per tal de començar la carrera, cosa que fa que aquests estudis no tinguin gaire demanda. No m'estranya. No sé si als qui planifiquen futurs els interessa que sigui així, suposo que sí, perquè en cas contrari exigirien com a mínim un notable. La demanda seria enorme, espectacular, hi hauria cops de puny, no ho dubteu. Ara, que la qualitat literària fos superior és un fet discutible: només cal veure la mitjana que demanen als futurs periodistes i comparar-la amb els resultats de la seva feina.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No sé gaire d'editorials, però que un llibre sigui el setè més venut de no ficció en català no crec que signifiqui que és un best-seller... simplement que és el setè més venut.
I si la nota és tan baixa per entrar a Filologia Catalana és perquè té molt poca demanda (poc més de cent a Catalunya aquest curs). La nota és conseqüència de la demanda, no a la inversa, com segurament tothom sap. Una nota baixa no és sinònim de poca qualitat dels estudis. Fins i tot jo diria que, en ser menys per classe, els professors poden estar més pels alumnes. Sí, sóc estudiant de Filologia.
Salut.
No, no, que un llibre sigui el setè més venut (deixem estar si l'estadística és rigorosa) pot suposar un seguit de preguntes si un se les vol fer. Per què ocupa aquest lloc? Quin plaer o utilitat li troben els qui se'l compren? Ja coneixen el llibre anterior del amteix autor sobre el mateix tema? Els qui es dediquen a escriure versos: aprofitaran el que es diu? I moltes altres preguntes que no seré jo -per manca de dades- qui respongui. Mai, que jo sàpiga, cap fet que es produeix té una única interpretació o manca d'interpretació. És veritat que davant de determinats fets és possible que un no es pregunti res; d'acord. És una opció.
Totes les filologies tenen poca demanda. Hi ha el que hi ha i disculpa'm la ironia. Una nota baixa d'entrada, evidentment, no és sinònim de poca qualitat, ni de molta. Per altra banda, que els professors puguin estar més per alumnes no significa necessàriament que la seva dedicació sigui més gran ni que els resultats de les seves classes sigui excel·lent; aquí hauríem de parlar dels professors, alguns dels quals segurament conec. Sí, jo també sóc de Filologia: primera promoció de a Central, cosa que, com pots veure pel bloc, no significa absolutament res.
Sort, dedicació i endavant, Josep.
Publica un comentari a l'entrada