d'educacions institucionals

Agraeixo als comentaristes que em recordin que la calor es combat també amb l'aigua, amb els banys, però la veritat és que no m'agrada gaire ni la sorra fina ni les multituds, que és el que es troba a Barcelona, a no ser que l'ajuntament hagi habilitat darrerament, sense jo saber-ho, espais personalitzats amb numerus clausus, arena de diverses mides i manca d'estridències pseudomusicals. De tota manera, ja fa prou el nostre consistori intentant mantenir netes les platges com perquè ara jo demani que me les facin a mida.


Alguns deveu haver vist la darrera campanya institucional que consisteix a recordar l'existència dels HEROIS DE CARN I OSSOS, personatges modèlics -l'estètica dels dibuixos em recorda els meus còmics de Diego Valor o Roberto Alcázar i Pedrín, amb menys roba- que representen aspectes de la lluita contra de la desídia i la mala educació ciutadana a les platges. De moment, porto controlats quatre herois o heroïnes: LA NOIA MERAVELLA (cap barceloní s'equivocarà mai més en l'escriptura de ls vocals l'adjectiu des d'aquest moment), que és la meva preferida, viatja sobre una pell de plàtan voladora cap a la paperera corresponent (espero que els nens imitadors no quedin gaire decebuts en veure que les seves pells només els permeten relliscar i, sobretot, desitjo que no demanin al besavi gaga que els ensenyi com s'ho feia ell a la seva joventut); SUPERNOI NET cavalca sobre una llauna de refresc; LA PROTECTORA DE LA SORRA llença un pesadíssim recipient de cartó; EL SALVADOR DE LA PLATJA em fa una mica de por: la ràbia amb què doblega la cigarreta, la mirada assassina, em resulten premonitoris; i si després de la cigarreta m'agafa a mi? No els he vist, però hi deuen haver herois viatjant sobre una xeringa i doblegant, amb guants, evidentment, altres brutícies menys publicitables. No em semblen malament aquestes campanyes de xoc estiuenques, a part que la seva eficàcia no crec que vagi més enllà de servir de reforç a les paraules d'alguns pares amb nens petits; no assenyalen cap col·lectiu determinat com a possible mal educat i això, en un temps de màximes perspicàcies com el nostre, és políticament correcte. És cert que, ja en marxa, es podria incidir en la cada vegada més present merda de gos, en els peus sobre els seients (fa uns dies vaig veure que el fotògraf de la Vanguardia havia immortalitzat un dels nois que va treure una de les notes més altes de la Selectivitat assegut sobre el respatller d'una cadira de braços i amb els peus on toca posa el cul; suposo que aquesta formalitat nova ja deu figurar en els manuals orals i escrits de convivència, però no estic gaire al dia)... I si la campanya va acompanyada de multes, encara millor, que estem en època de crisi i cal fer calaix.













Segurament més efectiva, però més condemnable, em sembla la publicitat d'un ajuntament que acusa els seus conciutadans de no portar les deixalles al lloc adient. Entenc que potser va hi haver un temps en què els veïns no feien prou bondat -i els de fora?-, però això, sobretot en un poble petit, es pot solucionar de diverses maneres. No cal que l'ajuntament faci fer a Art-Corçà un recordatori de ceràmica d'allò més aconseguit i que després l'encastin a la paret lateral de l'església in secula seculorum o fins que els elements l'acabin esborrant. Per cert, per demostrar el nivell cultural del poble -vull dir dels seus representants- no estaria malament que a més d'una ceràmica de qualitat i tan ben col·locada, el missatge no tingués cap falta d'ortografia, tot i que en darrere terme el que deu importar és haver aconseguit els objectius proposats, que en aquest cas no eren lingüístics. Ara bé, si jo fos veí del poble, demanaria la retirada immediata del cartell i, ara que tothom ha quedat advertit, penso que el podrien guardar... bé, no sé on guarden aquestes coses els ajuntaments. Tota l'estona suposant que les rajoles són obra de l'ajuntament del poble, però no van firmades, a no ser que la icona de la part superior esquerra es consideri el símbol de l'anunciant.