apunts de fotografia

Per raons alienes a la meva voluntat vaig molt enfeinat i un pèl desorganitzat, de manera que pensava fer un descans blocaire, però teclejar una mica és una manera de descansar, de desconnectar, i un vici.

Iruna i Kika, em pregunteu que li ha passat a la foto; suposo que us referiu a la que apareix en els comentaris. Doncs no és més que un joc fotogràfic de resultats poc explícits en la mateixa imatge. Fa poc que he estrenat màquina nova (al final la fotografia serà la meva ruïna) i feia provatures. M’agrada fotografiar ombres i reflexos (què som més que reflexos?) i el que es veu en aquest cas és el reflex del meu cap en un quadre penjat a casa on hi ha uns vaixells al port de Barcelona; als meus ulls, el lloc on s’ajunten babord i estribord de dues barques i entre les dues, l’aigua que s’eixampla; entenc que el resultat sembla el cap d’una mòmia i pot causar una mica de por, o potser recorda una testa tuareg en un fons d’arena recremada.

Sense entrar en el tema, se m’acut que bona part del “cas Centelles” es produeix pel fet que una quantitat important d’imatges del fotògraf reprodueixen una situació que m’atreveixo a dir que és anòmala. Si en lloc de parlar de la guerra i els seus moments anteriors i immediatament posteriors, Centelles hagués documentat la vida quotidiana del país amb absència de conflicte és possible que l’assumpte no hagués arribat als diaris i la seva obra –important- fos coneguda únicament per uns quants. Per cert, he buscat un post que vaig escriure amb motiu d’una exposició a la Virreina l’any 2006 i gairebé em desconec, no pel que dic sobre l’exposició, sinó pels altres temes.

Algun dia parlarem de fotografia.