4.12.09

panorama de paronomàsia, paranomia, parèmia... o paranoia

Dino, o bereno, a quarts de sis. A la tele passen un anunci del 900 226 226, el telèfon del cinisme. M’hi fixo més i m’adono que és el telèfon del civisme, que té per finalitat escoltar els ciutadans de Barcelona en aquells aspectes que es relacionen amb el tema, el del civisme vull dir. Decideixo mentalment, i segurament massa ràpidament, que a partir d’ara, al menys una vegada a la setmana, exposaré les meves reclamacions sobre neteja i manteniment i control de l’espai urbà; a la fi, no em costa res: sempre és bo que t'escoltin. Una mica després penso que fer-ho seria per part meva més un acte cínic que cívic, ni que sigui debades. No ho sé, m’ho pensaré.

Aquests darrers dies em preocupa la sensació que tinc que les paraules agafen vida pròpia i intercanvien grafies i conceptes en contra de la meva voluntat i m’endinsen en un món subjectiu, allunyat de la realitat perceptible i comunament acceptada per la majoria dels mortals; en una paraula, que m’estic tornant paronomàsic.

En fi, miraré de donar guitzes contra l’agulló i acabaré, mentrestant, com el llop del conte.

3 comentaris:

SU ha dit...

Pere,

Un dia, a la feina (treballo en un lloc d'informació), em van preguntar: "¿Sabe dónde está el centro cínico más cercano?". Evidentment, demanava per un centre cívic! Anava a una reunió dels estafats pel Fórum Filatélico...

Petó,

SU

Clidice ha dit...

Hi ha moments i situacions en què tot sembla girar molt depressa al nostre voltant. Pren-t'ho amb calma.

Bon pont :)

pere ha dit...

Ho veus, SU, com la realitat sempre supera la ficció, que només deixa veure retalls triats?
Espero que no li donessis una resposta cínica

Ja m'ho prenc amb calma, jo, Clidice. és tota la resta que s'accelera per neguitejar-me.
No corris massa durant aquest pont ;-)