8.12.09

les hores serenes

Les persones que d’una manera voluntària i conscient fan una vida una mica solitària saben la ressonància, de vegades resignada, de vegades al·lucinant, que la paraula “hores” suscita. Pensar en les hores, sentir el pas de les hores, produeix en determinats moments, una inquietud –sovint una angoixa- molt complexa.

Josep Pla: Les hores.


















Després de demanar les postres (el gelat de coco, la xocolata negra calenta i la melmelada de taronja amarga de sempre) deserto una estona del restaurant per anar a fumar un cigarret. Just quan el carrer es bifurca per fer la circumval·lació del poble m’aturo per fer una foto al rellotge. Sóc gairebé a tocar la paret per tenir una mica de perspectiva. A la meva esquerra hi ha dos nens que llegeixen la llegenda. El més gran, potser d’onze o dotze anys, li pregunta a la mare que vol dir serenes. La mare, que deu haver acabat de dinar i segurament espera que el marit els vingui a recollir amb el cotxe, no li respon, mira cap a una altra banda, sembla nerviosa, o qui sap si cansada de respondre les preguntes constants i insignificants dels fills. Em giro cap al nen, li somric i li dic: tranquil·les. “Mare, vol dir tranquil·les!”, repeteix.

No he volgut dir-li el significat més obvi: sense cap núvol, sense res que impedeixi que el sol es mostri; tampoc he volgut espatllar-li el moment amb definicions complicades: exempt de torbament. No sé quines són per ell, el seu germà, la seva mare, les hores tranquil·les, ni si les busquen o els arriben misteriosament, tampoc no sé com passen les hores ni quines compten. Aquestes hores són un secret de cadascú rarament compartit.

Torno al restaurant. Des de la finestra em fan senyal que ja han arribat les postres. Tempero la fredor del gelat amb l’escalfor de la xocolata i hi barrejo l’amargor de la taronja. M’afegeixo a la conversa. A l’exterior bufa un vent càlid que no identifico. Més tard, de seguida es fa fosc, llegiré algun llibre de Pla.

Les hores serenes... Ai!

16 comentaris:

Xenia ha dit...

ai...

F.Puigcarbó ha dit...

en Pla era un home savi, i en Pere també.

Júlia ha dit...

M'encanta aquesta paraula i la seva família, serena, serenitat. També m'agradaven els serenos, em feien sentir segura.

Pais secret ha dit...

Una delícia Pere. Pla, les hores serenes, es rellotge de sol i llegir-te.

Cidulli cidon no bulli. ha dit...

m'agrada llegir-te i les hores pretérites i futures. Si més no, totes les hores, incloses les amb cap serenitat, nomès em fa por la meva hora.

kika ha dit...

aquest pont he gaudit d'un fantàstic gelat de vainilla amb xocolatada calenta (de coco no en tenien, però imagino que deu ser boníssim) de molt poca proporció d'hores serenes... al tornar, llegir que les hores serenes encara existeixen, m'ha ajudat molt... no saps quant! :-)

kika ha dit...

la foto nova, molt millor! :-)

pere ha dit...

sí, xènia: ai... ai!

Així m'ho sembla a mi, Francesc; Pla, és clar.

Hi ha paraules que aporten serenitat (o és serenor?), Júlia, és veritat. Per quant temps? N se sap.
La desaparició dels serenos van suposar una gran pèrdua. Si algun partit els reivindica, el votaré.

Gràcies, PS. Llegir-te a tu és un plaer que potser t'hauria de deixar it a casa teva.

Gràcies, Cidon... La teva hora... Si tu saps que no existeix l'horade ningú :-)

Ara passaré per casa teva, kika, per veure si ens expliques alguna cosa del teu sud, per comprovar si les teves queixes són justificades.
Estic content que t'hagin ajudat les meves hores -curtes, cutíssimes- serenes.
(Com volies que deixes una foto tan criticada :-)

kika ha dit...

has vist quin sud més extraterrestre que tinc?
un desastre de pont!

jaka ha dit...

Pere, jo he esborrat el temps, no tinc cap hora... desprès d’això tinc tot el temps del mon.
M’encanten les fotos que fas, les del capçal son una “virgueria”.

pere ha dit...

ho he vist, kika, i no saps com m'agradaria saber els detalls que no ens explicaràs

pere ha dit...

Ai, si jo pogués aconseguir l'oblit de les hores -al menys algunes- d'un temps que sé que no existeix.
Gràcies per la floreta de les fotos, encara que jo més aviat n'estic descontent.

kika ha dit...

curiositat? ves a saber, potser un dia ho explico tot! :-)

pere ha dit...

Potser, kika, en el vermut del dimarts de sang que no sabem si serà o no :-)

kika ha dit...

potser :-)

Anònim ha dit...

Top Online Casino tyuueooru
Download Casino
Most significantly, it's necessary for you to conduct a thorough search regarding the best gambling websites out there.
[url=http://www.nhgaa.org/]Best Casino[/url]
In fact, there is no risk at all.
http://www.nhgaa.org/ - Top Online Casino

Also, check out whether or not their customer service is available 24/7.