Havia pensat en una composició que comença així:
-O làs! Hi què.m faré?
ma sposa tinch prenyada;
De qui és, no.u sé.
La Joana, però, m’ha dit que recordi que hi ha nens i que no els interessarà gens saber els dubtes de sant Josep, i que la gent gran tampoc no estarà gaire disposada a resoldre l’enigma en un dia com aquest; una altra cosa seria si els presentés la proposta en una jornada feinera, en la qual tothom es troba disposat a resoldre els dubtes dels altres. La Joana té raó, així que vaig passant pàgines fins que trobo el que em sembla el poema ideal: una mena de cançó de bressol deliciosa que al mateix temps sembla que tingui la intenció de despertar el personal.
Lo ball balletes:
tocha manetes,
Si.us voleu despertar,
oireu cansonetes;
la Verga balla son fifill,
e diu-las tan pulidetas.
-Los àngels tòcchan laüts
e los pastorels las trompetas.
Mon fill, tot lo món és pau;
no ploreu, ta mal dixetas.
Mon fill, los sells màstran goigs
hoch e càntan los profetas;
Ysaÿas mena el ball,
e Josep tocha las tauletas.
Ara, mon fill, no ploreu;
sinó, no-us daré mamates,
car als infants ploradós
dóna’ls hom coragadetes.
Ara, mon fillet Jesús,
ara provareu les mametes,
car los bandols són strets
e no.us còbran les cametas.
Callau, lo meu para sant:
vengudas són les ninetes,
si fóssets un poch major,
jugàreu ab les ninetes.
Mon fill, Josep, és vingut
e ha.us aportadas juguetas,
e al caparó torrons,
e a la falda avallanetas.
Las mullers dels cavallés
vos apòrtan calzetas,
e, cant iran al marquat,
portar-vos an sabatetas.
Las mullers dels ciutadans
vos offéran gonaletes;
totas són obradas d’or,
e franges en las managuetas.
Las donas de gran val·lor
blanquas són dejús lo negra;
vos offéran de bon grat
totas las lurs amoretes.
Los capellans tots humils
vos offéran cansonetas.
Que en haquest part virginal
de vós, Déu, yo.m só feta.
Cançons nadalenques del segle XV, a cura de Josep Romeu i Figueras, Barcino, 1949.
Ara només em queda la feina d’actualitzar la lletra, perquè tal com l’he trobada em sembla excessivament complexa per recitar-la en la sobretaula endormiscada. Ai, ai, que queden poques hores i no sé si me’n sortiré! Potser em complico excessivament la vida: si ja faria amb quatre versets d’aquells que sap tothom, que la qüestió és passar-s’ho bé i no espantar el personal.
Bé, si funciona, ja us ho diré. Mentrestant, permeteu-me que us desitgi, com m’han dit a mi, un saborós Nadal , o festes d’hivern si sous escèptics i moderns i no us van les tradicions.
No sé si ve al cas, però m’encanta afegir als versos el regal d’aquesta poinsettia. Teniu-ne cura.
13 comentaris:
I quan passis el barret que t'hi posin molts calerons, Perot, que aquest any tampoc t'ha tocat la grossa!!
;)
I que tinguis un molt bon Nadal!!!
Bonica Nadala, l'hauries de cantar, a més de recitar, de tota manera massa finals en ...etas per al nostre gust actual, la veritat. Recorda de pujar dalt de la cadira i que tothom et vegi bé, ep, poca broma.
Això de les ponsèties no és una colonització floricultural?????
Bon Nadal, Pere!!!
Pensa que has de dir el vers amb el cap ben alçat i decidit, accionant les mans amb convicció i fent algun moviment com de gronxar. Queda molt bé, així.
Procura que mentre dius el vers els altres no s'acabin els torrons i et quedis sense. Mana'ls que s'estiguin quiets.
¡¡Bona festa i pocs nervis!!
jo hauria triat la primera opció.
més curta, més fàcil de preparar, més clara, i pensa que els nens d'avui dia ja no són el que eren :-D
que passeu unes bones festes! :-)
Compte no caiguis de la cadira en recitar una nadala tan llarga!
Que se´t posi molt bé el Nadal, i els torrons i les neules també.
Menjaràs rabassa?
Bones Festes!!!
com la Kika em declino per la primera, perquè amb la panxa plena de viandes i licors no sé jo si ... :P
Felices Festes! :)
Bones Festes Pere !!! Que siguis molt feliç i que el vers et surti molt be.
Petons i abraçades,
Bon Nadal. Que sigueu feliços.
No hi va haver calerons, Violette, però sí uns quants petons, que, per al cas, és també satisfactori.
Bon Nadal, maca!
Al final vaig canviar, Júlia. Però res de cadira (qüestió de pes) ni de cantar (qüestió de pluja. Potser vaig ser una mica gallina, ho confesso, perquè aquest dies tot es perdona.
Colonització pura i dura, però jo ja tinc el meu vesc :-)
Bona Nadal, Clarissa! Una abraçada!
Bona festa, Olga!
T'he fet cas (potser no del tot, que el gronxament no é el meu fort).
De neules i torrons i assimilats, en van quedar per donar i per vendre, que ja se sap que el àpts de Nadal de moment no tenen crisis dolces.
No creguis, kika, la primera opcióhi havia un moment ue es complicava força, encara que tens raóquan dius que els nens actuals ja no són els d'abans, coa que està bé i no ho està.
Molt bones festes!
Ja veus, Clidice, al final vaig optar per una solució més adequada a l'estat corporal i espiritual de final d'àpat. Crec quem'hio van agrair.
Molt bones festes!
Petons i abraçades, jaka!
I que la felicitat, les petites felicitats de cada dia, quesón les que compten, t'acompanyin a tu i als tus durant el 2010.
Bon Nadal, Lola!
He llegit al cel que la felicitat també us acompanyarà a vosaltres. Amén -)
Ostres, PS, et vaig saltar sense ni donar-te les gràcies pel teu desig de bones festes!
Ja veus, al final va ser assegut a la cadira i amb nou repertori :-)
He menjat rabassa i una bona part la tinc al congelador, cosa que no sé si és un crim. Suposo que tu també l'has tastada.
Bones festes!
Al congelador, mare meva!
Jo tot just l´he encetada avui, fixa´t!
I la veritat sigui dita, està com una pedra, però el gust segueix essent el mateix. Sembla un borrego!
Bona entrada d´any , Pere i una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada