21.12.11

transformacions incompletes

1r esborrany

Feia temps que tenia ganes de fer algun canvi en el bloc. Havia pensat de buscar una plantilla que oferís més amplada al text central, no a causa de considerar el text massa encaixonat, sinó perquè les imatges i els vídeos tindrien un espai més adequat a les seves característiques inicials; de moment no ho faig, però continuo amb la idea. També se m'havia ocorregut vagament
algun canvi de colors, el de fons, per exemple; però ja m'està bé l'actual. Fa un temps ja vaig canviar el nom de la capçalera, el nom del bloc, encara que sé que hi ha gent que continua considerant que el nom és saragatona i ja ho trobo bé. De fet, tot plegat té una importància relativa, perquè l'essència continuaria sent la mateixa, amb l'evolució o la involució que té qualsevol essència amb el temps.

Finalment, m'he decidit per un canvi que feia setmanes que anava madurant i que si no hagués estat avui, segur que hagués realitzat demà o, a tot estirar, abans del 2012. És una modificació insignificant, que la majoria poden considerar intranscendent, que pot passar fàcilment desapercebuda, o pot semblar desconcertant, però que a mi, des de la meva subjectivitat, em sembla una novetat insòlita en el món dels blocs -i de fora dels blocs- i no sé si em marcarà una nova etapa. Suposo que no, però en algun moment l'havia de fer.


2n esborrany

Per què, de tant en tant, amb més insistència uns i amb més parsimònia els altres, tenim necessitat de canvis, de sortir de les rutines? Trencar rutines d'horaris o de pensament o de qualsevol altra cosa... És el que s'anomena vida?


3r esborrany

Pedra? Qui com Déu? No, no crec que sigui una disjuntiva semàntica. No sé si és més o és menys. Tornar als orígens?


4t esborrany

...?

6 comentaris:

gatot ha dit...

joans, joseps, peres i ases... n'hi ha a totes les cases; miquels només a algunes i de dubtes i febrers, tots en serem recepters. (si se'm permet el neologisme acabat de parir)

d'alguna manera, no ho som tots transformistes?

Júlia ha dit...

Es canvia i després es vol retornar a 'com era'. De vegades s'ha de canviar però canviar coses que funcionen bé té poc sentit, o sigui, té un sentit 'humà'.

He vist molts blogs que han acabat desapareixent o abaltint-se després de fer moltes 'millores'. I no només blogs, revistes, diaris, restaurants...

Pais secret ha dit...

Per mi ets el mateix, el que has sigut sempre des de que et conec. En aquest sentir, res no canvia.

( i mira que en sóc de cagadubtes!)

kika ha dit...

alguna raó (potser en el subconscient) hi deu haver :-)

Clidice ha dit...

Doncs hi ha coses que estan bé com estan, el canvi forma part de la nostra cultura dels últims anys, on tot ha de modificar-se a gran velocitat, sinó ens avorrim. Pel que a mi fa, ja m'estàs la mar de bé. Al cap i a la fi el que m'interessa de casa teva és el que dius :)

miquel ha dit...

Tots som transformistes, gatot, encara que jo només canvio per fora.

Les existències, Júlia, depenen de les essències, al menys ho crec així. A certa edat, sigui dels blocs o de les persones, els canvis són aparents, insignificants, foc d'encenalls.

És clar que res no canvia, A., simplement que ara em sento més còmode així; qui sap demà? :-)

No, kika, és una raó conscient, no sé si encertada o no, però tampoc no té gaire importància :-)

La història de la humanitat, del món és la història dels canvis, de vegades gairebé imperceptibles, però constants. T'agraeixo la teva consideració, Clidice; i tens raó, la casa importa poc, tot i que cal trobar-se còmode.