22.12.11

tanco

Dino amb les companyes i els companys filòlegs de llengües peninsulars i clàssiques. He passat moltes vegades per davant del menú al carrer de santa Anna, però mai no havia entrat al restaurant La Lluna (què especifica cuina d'autor?), al fons de l'atzucac de sant Bonaventura. Una sala gran, acollidora i decadent, massa sorollosa avui. La relació qualitat-preu em sembla excel·lent i suposo que en aquestes dates cal encarregar taula per menjar-hi. A les postres, els companys, antics i més moderns, es mostren excessivament amables amb mi i no se m'acut com correspondre'ls. Més tard els dedico haikús personalitzats. Acabo amb una tanka que malgrat tot és optimista. Tot de versos emotivament maldestres. Aquests dies es parla massa de mi: ho agraeixo i m'aclapara.

Camins amb arbres
ara que el sol declina,
ombres amigues
on seure una estona
mentre passa la vida

5 comentaris:

Allau ha dit...

"tanco" sona ominós. El teu apunt no ho és gens ni mica.

Francesc Puigcarbó ha dit...

tanco es com si tanquessis, en canvi un tanka es un haiku llarg o un vers curt, depén.

iruna ha dit...

veig que has escrit "darrera classe" a les etiquetes. potser no impressiona tant com dir que és "l'última".

com dius que es parla massa de tu estos dies, t'explicaré una cosa de l'aicard. avui, al cole, han fet curses. sempre en fan l'últim dia abans de nadal. cada curs ne fa una. m'ha explicat que ell ha quedat l'últim. ho ha dit gairebé com una proesa, perquè l'any passat no va poder fer la cursa i enguany sí que l'ha feta. estava content i emocionat d'haver pogut fer-la i d'haver arribat al final. també m'ha dit que mentre alguns cridaven "uuuh, aicard...", sa germana l'animava i l'ha defensat.

sopant, lo iaio li ha dit que aquells potser li deien "uuuh" perquè de fet era l'u començant pel final :)

ell ja ho sap que li ho dien per això, però hem rigut un ratet junts.

ah... també m'ha dit que avui era l'últim dia de l'abel, un alumne de pràctiques que ha estat amb ells fent de mestre. també per a ell avui ha sigut un "últim dia". i la vida continua :)

una abraçada, pere

iruna ha dit...

on he escrit "ell ja ho sap que li ho diuen", volia dir que ja ho sap que no li ho diuen per això. i que el iaio és un bromista :)

per cert, això de "tanco" fa molt de susto quan ho lliges. sort del comentari del francesc, que alleuja.

i una altra cosa: no he sabut detectar quin canvi has incorporat al blog i que comentaves al post anterior. :(

bona nit, pere.

miquel ha dit...

Però és que tancava, Allau. Avui, en tot cas, he reblat el tancament

He tancat amb una tanka, Francesc, una etapa de la meva vida. Un tancament que tu ja coneixes i que per mi és una novetat. El que ve ara no sé si serà llarg o curt: serà.


Com m'agrada escoltar-te, iruna. Jo estic com l'Aicard, he sentit veus quan ja arribava a la meta i com que no tinc un avi bromista, he decidit que aquetes veus m'animaven malgrat que no he estat mai un gran corredor; però fa temps que sé que l'important és córrer, cadascú al seu ritme, no et cansis de recordar-li això a l'Aicard.
Iruneta, que no mires qui firma els posts? És un canvi menut? Potser sí.