8.12.11

interpretació

En obrir aquest matí la meva bústia de la feina, he trobat, entre comunicats diversos, un dibuix, una caricatura meva, feta a llapis, una mica a l'estil de Perich. Inicialment m'ha sorprès, perquè no estic acostumat a rebre aquest tipus de missatges, però després he vist que al darrere hi havia unes quantes firmes que em felicitaven pel meu aniversari. Eren alumnes de 4t i dedueixo -ja li ho preguntaré- que el dibuix és de l'O., que no hi ha manera que col·labori en una tira còmica per a la revista perquè diu que no té idees.

A part de la satisfacció que suposa que es recordin de mi, he trobat que he sortit força afavorit, exceptuant, potser, aquests ullets petits que no es corresponen amb els meus, però que deuen respondre a la necessitat de posar alguna cosa darrere de les ulleres i a la llibertat interpretativa de la dibuixant. És curiosa la qüestió de les representacions: l'O. -suposem que sigui ella l'artífex de les línies- em proveeix de dos elements que mai no han estat vistos a l'institut, però que poden formar part d'una visió prou fidel de la realitat: la cigarreta i el diari (el títol de la capçalera és correcte); a part, el bolígraf, que no s'enganxa, com el del dibuix, a la butxaca, sinó que va al seu aire.

Durant el temps que he anat escrivint en el bloc he anat afegint algunes imatges meues, totes de temps passats. Avui, per fi, m'ha semblat que podia deixar el meu jo actual, al menys una representació del meu jo. Encara més, fins que me'n cansi, he decidit que el meu cap, la meva cara, serà la imatge que substituirà la negror de la que tenia fins ara al meu perfil. Això sí, l'he daurada una mica, seguint el model dels recents retrats del senat, tot i que en aquest cas l'artista no ha cobrat res i, a més, m'ha representat de cos sencer.



9 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

vs que la quitxalla no et reclami els drets pel dibuix ara que l'has immortalitzat.

kika ha dit...

poc s'ho deuen pensar ells la fi que han fet les seves felicitacions. molt bona pensada, pere!
ara bé, jo no t'hi havia imaginat mai amb americana... i no se perquè...

Albert ha dit...

Aquest jovent....

macondo ha dit...

La millor felicitació que un profe pot rebre. Sí que s'assembla, sí. Felicitats!

iruna ha dit...

quin regal més bonic :)

t'has degut emocionar.

ja ho saben, ells, que a vegades mos escrius explicant com te'ls estimes i com ja comences a enyorar-los?

una abraçada, pere

jaka ha dit...

Quin dibuix mes bonic, m'agrada molt i si que hi veig una semblança, un regal molt maco, com t'estimen els teus alumnes i no ho trobo gens estrany crec que deus ser un mestre de molt bon rotllo.
Apa, fins aviat,

pere ha dit...

Ja podria ser, ja, Francesc. Esclar que sempre el podria fer d'intermediari en els seus propers dibuixos per només un 10%.

Algun dia els ho hauré de dir, kika.
L'americana és cosa seva, fa anys que no en porto, tot i que durant una temporada, quan reballava al parc de la Ciutadella, n'alternava unes quantes.

Ja ho veus, Albert...

Que més puc voler, macondo?
Trobes que realment em fan justícia?

Vés a saber les vegades que em deuen haver dibuixat, iruna. Sí que em va agradar, sí.
Alguns saben que tinc un bloc (i n facebook inoperant), però no saben, crec, o és ni que de tant en tant hi surten.
Els estimo i, de bon rotllo, algunes vegades n'odio algun. I els enyoraré.
Una abraçada.

No creguis, jaka, estic segur que alguns tremolen quan comença la classe i d'altres s'avorreixen força, depèn del dia.
Fins aviat.

egotista ha dit...

Quin detall més bonic!
Veus la TV i sempre surten aquells adolescents que no estudien ni treballen. O tothom que et veu amb nens petits intenta espantar-te amb allò de "això rai, ja veuràs quan siguin adolescents..." I el que passa és que als adolescents macos ningú no els fa publicitat. Bé, tu sí! :-)
Per molts anys, doncs!

pere ha dit...

Sí que ho va ser, ego.
Ei, jo m'estimo els meus adolescents, fins i tot els dies que alguns tenen un mal dia. Ja ho saps, kika, joves o vells, tractats de prop, solen ser bona gent, tots tenne alguna cosa, i els adolescents, sobretot, necessiten proximitat, ànims, una mica d'amor i una mica de rigor.
Gràcies, ego.