16.12.14

vibracions internes mentre miro la tele


Aquesta nit vaig amb pressa, però m'apunto dos temes per desenvolupar.

Suposo que en moltes poblacions no deu ser fàcil comprar vibradors directament, de manera que l'anunci que van repetint a la televisió sobre vibradors de la marca Durex deu ser força efectiu, tot i que desconec el nivell de demanda de l'aparell en terres catalanes. De tota manera, em fa l'efecte que l'espot publicitari no acaba de funcionar. Asseguren discreció total, però es veu que el noi que truca a la porta de casa per lliurar el paquet -sempre embolicat igual?- crida l'atenció d'una hora lluny. Esclar que, per altra banda, potser la gent no té cap interès en la discreció pregonada, ans al contrari, potser els destinataris volen que se sàpiga que fan servir o regalen vibradors de la marca Durex i no un substitut qualsevol. Preguntaré.

Fent zàping arribo a una tertúlia en què em sembla que tots els participants són de dretes, sense moderació. Passen una enquesta als televidents de resultats curiosos: un 61% aproximadament creu que la situació econòmica d'Espanya millora. Qui deu respondre aquesta enquesta? Bé això només és un detall sense importància; el que em preocupa es detectar-me una mena de deformació no sé si cultural o filològica: la gent de dretes sempre em sembla més sinistra que la gent d'esquerres, fins i tot quan diuen que són de centre o no diuen res.

9 comentaris:

F. Puigcarbó ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
F. Puigcarbó ha dit...

Blogger F. Puigcarbó ha dit...
És cert que fan molta propaganda d'aquests vibradors, i amb una cara que hi posen els de l'anunci que semblen una parella dels anys cinquanta.
No sé, es un tema que últimament el toco poc i vaig fent amb el que tinc.
Quan a la tertulia, si hi havia ewn Sardà i el Marhuenda entre altres especimens. és horrorosa, insuportable, no l'aguanto més de cinc o sis minuts per pròpia higiene mental.
Crec que era Fuster que deia que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres.

salut

Helena Bonals ha dit...

Francesc,
era Pla, que deia això.

Carles ha dit...

Jo tinc un llibre, Celtiberia Show, del J.L Carandell en el qual es fa constar que ja als anys 50-60 s'enviava el producte a casa "amb tota discreció". S'anunciava com a aparell de massatges "Apolo". I afegia "su amigo inseparable". Aquí et deixo una banda sonora que hi escau prou bé!

https://www.youtube.com/watch?v=Eab_beh07HU

Pel que fa a les enquestes, efectivament, hi ha biaixos i biaixos. Cap a la dreta és veritat que neguitegen una mica, però cap a l'altre extrem també em fan una mica de por. La virtut, en el terme mig, que deia aquell.

miquel ha dit...

Qui sap, Francesc, que encara que ara no el toquis més endavant et farà gràcia.
Els dos que dius no els vaig veure, però com si els veiés. De tota manera, cal saber que es cou en el territori peninsular, encara que veureu sigui un sacrifici.

Queda constància Helena. Jo no ho recordo ni de l'un ni de l'altre.


Apolo em sembla un nom que ofereix total garantia, Carles; una cosa clàssica, de solvència provada.
Penc nota: en el teu cas queda constància que ets un clàssic, un amant de l'equilibri, res de romanticisme. Jo, depèn del dia, si és que no em fan triar definitivament.

Carles ha dit...

Això del terme mig és un tòpic que va escriure Aristòtil (sembla) i llavors la resta d'autors l'han anat fent aparèixer als seus llibres d'una manera o altra. Montaigne, etc. Home, està bé trobar un equilibri, però crec que la majoria fluctuem amunt, avall, dreta i esquerra. O sigui, que en teoria volem Aristòtil però a la pràctica moltes vegades tendim a La Yenka. A mi em passa, almenys.

miquel ha dit...

Sí que som yenkistes la majoria, Carles, sí; encara que com en el ball, solem acabar sempre al mateix lloc.

Està bé això de comparar la vida a un ball. Se m'acuden unes quantes tipologies: els del tango (lletra inclosa), els del vals...

Josep ha dit...

Teniu raó, aquella parella se'ls hi veu una hora lluny les seves intencions.
Dues coses més: em sembla que l'Helena té raó.

I per últim donar-te les gràcies per contestar sobre el tema d'en Patufet.
Felicitats. No sabia res d'aquella pàgina web, el teu nom no hi és. Però la guardaré!


Bon Nadal, Miquel

miquel ha dit...

Sí que l'Helena sap el que diu.
Gràcies, Josep. Sí que hi ha el meu nom a la pàgina principal :-)