1.12.14

i una copeta


Plovia a fora mentre s'anaven omplint les dues piscines del Gran Recapte al Bon Preu. Hi ha qui diu que si el govern -els governs- fes bé la feina, no caldria promocionar cap recapte entre els particulars. Deixem per un moment el tema de la societat ideal o perfecta, a la qual hauríem de tendir, però que no arribarà.

Com deia, plovia mentre s'anaven omplint les piscines quadrades interiors. Dos voluntaris anaven col·locant i ordenant les menges de llarg recorregut que els generosos, o no tant, anaven aportant: pasta, llegums, oli, fruita en almívar, llaunes, galetes... Durant la poca estona que vaig seguir el moviment, feia goig veure la rapidesa amb què s'omplien els recipients que vindrien a recollir els camions. Dos mesos de menjar en dos dies! Després, tot més a poc a poc, continuaria el recapte.

Al mateix temps que celebrava mentalment la solidaritat de tants, em neguitejava una mica la monotonia dels aliments, tot i que entenia que la carn, la fruita, les verdures fresques, etc., arribarien per altres mitjans. Després de pagar a caixa, quan va arribar el meu torn, vaig anar deixant en mans de la voluntària, somrient i amable, la meua aportació que no divergia gaire del que ja hi havia, però em va semblar que qui fos que rebés la meua aportació potser també tenia els mateixos gustos que jo, de manera que vaig afegir una ampolla de Jim Beam i una altra d'Onix. Em va semblar que la voluntària feia una cara de certa sorpresa, però no em va dir res.

Ja sé que és poca cosa, però si un no pot fer un gotet d'un vi passable de tant en tant i invitar els amics a un didalet de bourbon després d'unes postres ensucrades... I si arriben temps millors, millor.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

no hi havia caigut, en aixó sóc molt clássic, arros, sucre i llet és la meva aportació.

Pais secret ha dit...


Pensant ens els esmorzars dels nens hi vaig posar cereals i galetes maria, que no eren als pilons dels aliments recomanats. També vaig pensar en la xocolata, que fa estar content.Una mica de dolçor...

Tu vas anar més enllà amb el xarel·lo ;-)

Em va alegrar veure voluntaris molt joves i "representants del poble" arromangats.Ni que sigui per un dia...

jaka ha dit...

els del facebook m'han dit que avui es el teu aniversari si? doncs per molts anys !!!
i aixó de la copeta està molt be.

:)

miquel ha dit...

Francesc, suposo que a més de nosaltres, bé hi deu haver algú que té cura de trencar la monotonia d'aquests hipotètics menús. i algun cartró de tabac tampoc estaria malament, mal m'està dir-ho.

A., a mi se'm va oblidar la xocolata :-(, però vaig afegir "Napolitanes", que m'agraden molt :-)
Realment fa alegria veure tanta gent que dedica hores desinteressadament als altres.

És avui, sí. Moltes gràcies, Rosa.
Quedes invitada, al menys a una copeta virtual :-)

Carme Rosanas ha dit...

He de reconèixer que això de la copeta no se m'hauria acudit mai... suposo perquè tots pensem en els nostres propis gustos i a mi això de els copetes em va bastant gros.

Clar que tampoc hi vaig posar xocolata i això ja em sembla imperdonable. El que si vaig mirar es de posar coses variades i diverses.

I jo també vaig observar que les caixes s'omplien amb molta rapidesa... a primera hora del matí