Com et deu haver dit la N., aquesta
tarda hem tingut una xarradeta en què ho hem repassat tot una mica
per posar-nos al dia: família, darrers esdeveniments personals -poca
cosa nova, més per part d'ella-, algun detall del poble, amistats
-M. no acaba de trobar-se, em sembla- alguna lectura -m'ha passat un
títol que buscaré-, pel·lícules -no m'he pogut estar de
recordar-li la nostra complicitat australiana-, records del meu sud
que és el teu nord... Segur que ens hem deixat temes: no hem parlat,
crec, de menjars; però tampoc és qüestió d'exhaurir el material
en una sola trucada. A més, si haguéssim parlat de menjars hauríem
tocat els interminables àpats de les festes i hauríem acabat
embafats. Ah, sí, hem parlat de vinagres..., qüestió complicada.
M'ha dit la N. que li vas dir que estaves preocupat perquè feia tres o quatre dies que no sabies de mi; i és que us tinc mal acostumats amb la meua rutina blogaire. La veritat és que a part dels dies que esmentava, en què estava virtualment força incomunicat, trobo que darrerament estic mandrós, com si fos un onso que està a punt d'hivernar i no acaba de trobar el moment per molt que de tant en tant tingui una certa somnolència. Potser és cosa d'aquesta època prenadalenca que alenteix la vitalitat -quines tardes tan curtes!-, per molta lluminària i cançonetes que ens posin per recordar-nos que cals moure'ns, si no és per nosaltres, pels altres. En fi...
De tant en tant estic a punt d'escriure alguna nimietat sobre lectures, passejades, actualitat... Però si no ho faig immediatament, després perdo l'interès o se me'n va el plaer de teclejar o penso que tinc poca cosa a afegir al que diuen els altres. Per exemple, què podria escriure sobre les hipòtesis de les noves relacions entre Cuba i USA ? o sobre el bolero de Ravel de la política catalana que comença a semblar el dia de la marmota. Per cert, aquesta nit he vist i escoltat a la tele Toni Cantó, que no sé si segueixes gaire, i he trobat que feia un discurs en el més pur estil comunista: propugnava la igualtat de tots els espanyols amb gran vehemència; encara el faran president d'alguna cosa. Torno a Cuba: fa uns dies em va arribar una informació força interessant que finalment vaig descartar perquè venia avalada per la TIA i vaig pensar que aquesta agència és poc fiable; de totes maneres, ja t'ho explicaré.
Va, acabo, que ja veus que em disperso i divago. Una abraçada. Parlem aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada