Surto a fer una volta curta. Xim-xim
molest o estimulant, segons els gustos. Per què va la gent sense
paraigua?
M'acosto al fons de la llibreria.
L'espai és insuficient per tanta gent com ha vingut. Encara no estic
ben situat, quan surt del grup, tossint, una cara coneguda. Feia molt temps
que no veia la P., més de vint anys. Posada al dia en tres o quatre
minuts, inclosa anècdota de la M. M., amb qui compartia escrits que
després anaven a parar a publicacions polítiques diferents. Surten
alguns noms antics. Petons de comiat.
No veig ben bé qui llegeix els
fragments del dietari. Després parla l'Heura, que ha traduït al
català les cartes que la seua mare va escriure en francès a Goujon.
L'escolto, la fotografio amb dificultat (aquí en deixo constància),
mentre busco en la seua cara, que recordo en blanc i negre, algun
tret conegut. Més lectura del llibre, ara les cartes. Ja me les
conec. M'allunyo entre les taules, les paraules es van
fonent a mesura que em concentro en un altre dietari de dies curts, tallats.
En llegeixo tres pàgines. Se m'encomana l'estil. Penso que em falta
la pasta per la sopa d'aquesta nit. En sortir, passaré pel
supermercat: galets petits. Afegiré unes fulles d'api. M'agrada
trobar la sentor, no massa intensa, de l'api.
3 comentaris:
M'agrada l'estil, frase curtes i pautades. I el gust de l'api a la sopa.
Veig un deix de tristor en el rostre de l´Heura, de cansament. Tant de bo les pogués contrarestar amb la dolçor que veig al de la seva mare a les fotos.
Tinc dos dietaris pendents i el tercer espero haver-lo començat avui.
Tinc alguns llibres de cartes i dietaris que havien de ser personals i sempre em fa l'efecte de profanar alguna cosa. Tot i així els segueixo comprant perquè em pot la curiositat per la vida de l'autor/a. El proper serà "La vida lenta" de Josep Pla.
A vegades, a., no cal estendre's massa; ara, una mica d'api sempre va bé :-)
Vaig agafar les imatges mentre escoltava fragments del dietari de sa mare; després, tenia un somriure bonic, però sí feia la sensació de cansament.
Has avançat en el dietari..., potser la tramuntanada t'ha mantingut una mica reclosa?
Em passa el mateix que a tu, Carles, aquesta sensació d'entrar en alguna cosa que no em pertany, després..., la curiositat pot més.
Vaig estar fullejant les anotacions breus de Pla; no estic segur que m'interessi llegir-les totes, potser sí.
Publica un comentari a l'entrada