4.12.14

3/12/2014


Surto a fer una volta curta. Xim-xim molest o estimulant, segons els gustos. Per què va la gent sense paraigua?

M'acosto al fons de la llibreria. L'espai és insuficient per tanta gent com ha vingut. Encara no estic ben situat, quan surt del grup, tossint, una cara coneguda. Feia molt temps que no veia la P., més de vint anys. Posada al dia en tres o quatre minuts, inclosa anècdota de la M. M., amb qui compartia escrits que després anaven a parar a publicacions polítiques diferents. Surten alguns noms antics. Petons de comiat.

No veig ben bé qui llegeix els fragments del dietari. Després parla l'Heura, que ha traduït al català les cartes que la seua mare va escriure en francès a Goujon. L'escolto, la fotografio amb dificultat (aquí en deixo constància), mentre busco en la seua cara, que recordo en blanc i negre, algun tret conegut. Més lectura del llibre, ara les cartes. Ja me les conec. M'allunyo entre les taules, les paraules es van fonent a mesura que em concentro en un altre dietari de dies curts, tallats. En llegeixo tres pàgines. Se m'encomana l'estil. Penso que em falta la pasta per la sopa d'aquesta nit. En sortir, passaré pel supermercat: galets petits. Afegiré unes fulles d'api. M'agrada trobar la sentor, no massa intensa, de l'api.

3 comentaris:

Pais secret ha dit...

M'agrada l'estil, frase curtes i pautades. I el gust de l'api a la sopa.
Veig un deix de tristor en el rostre de l´Heura, de cansament. Tant de bo les pogués contrarestar amb la dolçor que veig al de la seva mare a les fotos.

Tinc dos dietaris pendents i el tercer espero haver-lo començat avui.

Carles ha dit...

Tinc alguns llibres de cartes i dietaris que havien de ser personals i sempre em fa l'efecte de profanar alguna cosa. Tot i així els segueixo comprant perquè em pot la curiositat per la vida de l'autor/a. El proper serà "La vida lenta" de Josep Pla.

miquel ha dit...

A vegades, a., no cal estendre's massa; ara, una mica d'api sempre va bé :-)
Vaig agafar les imatges mentre escoltava fragments del dietari de sa mare; després, tenia un somriure bonic, però sí feia la sensació de cansament.
Has avançat en el dietari..., potser la tramuntanada t'ha mantingut una mica reclosa?


Em passa el mateix que a tu, Carles, aquesta sensació d'entrar en alguna cosa que no em pertany, després..., la curiositat pot més.
Vaig estar fullejant les anotacions breus de Pla; no estic segur que m'interessi llegir-les totes, potser sí.