5.12.15

la flama i l'aigua


Encara em ballen pel cap les paraules de l'apoteosi final de David Fernàndez als seus coreligionaris no fa gaires dies: Farem una Catalunya irreconeixible...! Suposo que és normal que en l'ardor dels crescendos dels mítings, els polítics busquin encendre els ànims dels assistents amb hipèrboles que la realitat posterior desmenteix, però a mi em va esborronar la proposta del de la CUP. Vaig imaginar una mena d'Àtila al galop arrasant el territori. Jo, que ja tinc treballs a reconèixer Catalunya, fins i tot a reconèixer Barcelona, a reconèixer el meu poble. Encara més...? Esclar que no gaire més tard el mateix David Fernàndez va tirar aigua al foc: només dos vots per apagar l'incendi. David Fernández galopa, i va al pas quan cal: té fusta de veritable polític. Ah, però els huns cavalquen guiats per molts cabdills...

3 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

els huns i els altres són uns xitxarel·los. Aquesta frase d'en Fernandez em recorda la d'Alfonso Guerra: a este país no le va a reconocer ni la madre que lo parió. I ja veus on han i hem anat a parar.

Júlia ha dit...

anava a recordar la frase però en Francesc se m'ha avançat, aquestes proclames en fan 'repelús', ho sento pel Fernández que em semblava més moderat, dins de la seva ideologia

Júlia ha dit...

Els huns i els 'haltros'.