1. Veig que fan el cara a cara entre
Rajoy i Sánchez en quatre canals de televisió. Passo pels altres
canals, en cap ofereixen una contraprogramació potent, engrescadora.
Consideren les televisions que tenen l'audiència perduda durant la
durada del debat? Quina pena.
2. Esclar que potser la televisió és
el més involucionista dels mitjans de comunicació.
3. Admiro els polítics potser perquè
no els comprenc. No em refereixo als qui entren en política perquè
és l'única oportunitat que tenen de fer diners o cap altra
possibilitat de ser reconeguts, sinó als qui en podrien fer més i
fins i tot servir millor els seus conciutadans des de qualsevol altra
professió. Dedicar-se a la política, exigeix una dosi de masoquisme
excepcional.
4. Esclar que no comprenc la
professionalització de la política i que no hi hagi cap llei
-tantes que en fan cada any.- que ho impedeixi.
5. Mirant el debat Rajoy-Sànchez
arribo a la conclusió que alguns polítics són més aviat
historiadors -potser una mica mentiders, però això és
consubstancial a la professió- parlen del passat i a penes concreten
el futur. Evidentment, això els podria honorar: qui pot predir el
futur?
6. Els dos polítics d'avui eren més
aviat justets, potser més -i més mesquí, qui ho havia de dir-
Sànchez, però tot i la seua manifesta incapacitat, la seua
ambigüitat, les seues contradiccions, les seues tangents, la seua
simplicitat -reflex nostre?- un dels dos podria regir el
funcionament peninsular durant la propera legislatura.
7. He deixat de mirar el debat quan,
preguntats sobre Catalunya, cap del dos púgils de pegada incruenta
ha concretat res. La pregunta era fàcil, però potser la resposta
era complexa. I tot plegat, és curiós saber que les properes
eleccions són les que es decidiran més en clau catalana des del 78.
En definitiva, que ignoro per què
votem... Sí, sí, també incloc els altres partits: quatre idees de
venedors de fum: focs d'encenalls que tenen la pretensió de fer-se
transcendents, fogueres de Sant Joan com si cremessin fusta
d'oliveres mil·lenàries.
4 comentaris:
Sort que hi ha d'altres opcions, altrament davant de la palesa mesquinesa del Pedrito hauria d'optar pel Marianu.
Vaig aguantar 15 minuts de l'insuls debat, no se a que va venir lo de mesquí i roï que li va dir Rajoy a Sánchez, però crec es va equivocar en fer-ho, al cap i a la fi, ell és un mentider compulsiu. Per cert, que em va semblar que el presentador o és molt baix o els altres dos són molt alts, i a més a més anava excessivament maquillat i se'l notaba encarcarat.
Jo més que admirar als polítics, admiro i molt als que encara us queda valor per escoltar-los. Jo fa molts dies que no puc amb ells. I menys encara amb aquest parell.
Jo us faria "sants" de tanta paciència... ;)
Sort en tenim, Júlia. I el coneixement a certa edat, que res és perfecte..., però sí perfeccionable.
El presentador (o moderador), Francesc, és una mica baix i potser un pèl momificat, i viu d'unes rendes antigues i escasses.
Ha ha, tens raó, Carme, no sé d'on traiem el valor. Tampoc no veig clar d'on traiem el valor per anar a votar.
Publica un comentari a l'entrada