15.12.15

sense conclusions i en desordre


1. Veig que fan el cara a cara entre Rajoy i Sánchez en quatre canals de televisió. Passo pels altres canals, en cap ofereixen una contraprogramació potent, engrescadora. Consideren les televisions que tenen l'audiència perduda durant la durada del debat? Quina pena.

2. Esclar que potser la televisió és el més involucionista dels mitjans de comunicació.

3. Admiro els polítics potser perquè no els comprenc. No em refereixo als qui entren en política perquè és l'única oportunitat que tenen de fer diners o cap altra possibilitat de ser reconeguts, sinó als qui en podrien fer més i fins i tot servir millor els seus conciutadans des de qualsevol altra professió. Dedicar-se a la política, exigeix una dosi de masoquisme excepcional.

4. Esclar que no comprenc la professionalització de la política i que no hi hagi cap llei -tantes que en fan cada any.- que ho impedeixi.

5. Mirant el debat Rajoy-Sànchez arribo a la conclusió que alguns polítics són més aviat historiadors -potser una mica mentiders, però això és consubstancial a la professió- parlen del passat i a penes concreten el futur. Evidentment, això els podria honorar: qui pot predir el futur?

6. Els dos polítics d'avui eren més aviat justets, potser més -i més mesquí, qui ho havia de dir- Sànchez, però tot i la seua manifesta incapacitat, la seua ambigüitat, les seues contradiccions, les seues tangents, la seua simplicitat -reflex nostre?- un dels dos podria regir el funcionament peninsular durant la propera legislatura.

7. He deixat de mirar el debat quan, preguntats sobre Catalunya, cap del dos púgils de pegada incruenta ha concretat res. La pregunta era fàcil, però potser la resposta era complexa. I tot plegat, és curiós saber que les properes eleccions són les que es decidiran més en clau catalana des del 78.

En definitiva, que ignoro per què votem... Sí, sí, també incloc els altres partits: quatre idees de venedors de fum: focs d'encenalls que tenen la pretensió de fer-se transcendents, fogueres de Sant Joan com si cremessin fusta d'oliveres mil·lenàries.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Sort que hi ha d'altres opcions, altrament davant de la palesa mesquinesa del Pedrito hauria d'optar pel Marianu.

F.PUIGCARBÓ ha dit...

Vaig aguantar 15 minuts de l'insuls debat, no se a que va venir lo de mesquí i roï que li va dir Rajoy a Sánchez, però crec es va equivocar en fer-ho, al cap i a la fi, ell és un mentider compulsiu. Per cert, que em va semblar que el presentador o és molt baix o els altres dos són molt alts, i a més a més anava excessivament maquillat i se'l notaba encarcarat.

Carme Rosanas ha dit...

Jo més que admirar als polítics, admiro i molt als que encara us queda valor per escoltar-los. Jo fa molts dies que no puc amb ells. I menys encara amb aquest parell.

Jo us faria "sants" de tanta paciència... ;)

miquel ha dit...

Sort en tenim, Júlia. I el coneixement a certa edat, que res és perfecte..., però sí perfeccionable.

El presentador (o moderador), Francesc, és una mica baix i potser un pèl momificat, i viu d'unes rendes antigues i escasses.

Ha ha, tens raó, Carme, no sé d'on traiem el valor. Tampoc no veig clar d'on traiem el valor per anar a votar.