paraules d'hivern

De què li val una ànima bella si no sap expressar-la en paraules. Las neu es fon abans d'arribar als arbres.

Faig una traducció lliure - i potser no prou encertada- del francès d'aquesta tanka del japonès Hoshino Takashi. El primer que em va sorprendre és la barreja d'elements humans, personals, íntims, morals, amb elements de la natura i la metàfora que comporta. Dit això, se m'acut que la composició té una lectura inversa: les paraules belles que amaguen una total buidor interior. Potser el poeta esperava també aquesta interpretació i d'aquí la fredor de la neu que desapareix abans d'agafar consistència i romandre estàtica ni que sigui un instant. Què sé jo, que divago i em distrec una estona assegut en un banc -l'hivern és, de moment, una broma- veient passar cossos sense escoltar què diuen i ignorant què senten. Nadal és a tocar.

Sempre em passa igual: volia desitjar bon nadal i tota la resta i els pensaments -i les tecles- se me'n van.

Bon Nadal, xiquets i xiquetes!