18.12.15

la papereta


Veig per enèsima vegada a la tele la publicitat institucional en català i en dibuixos que acaba així: ... no escriguis ni facis res més a la papereta. Si no fos perquè el procés seria llarguíssim i ja s'ho faran, ara mateix denunciaria aquest recordatori que subleva el meu esperit democràtic i que estic segur que és anticonstitucional encara que de moment no sàpiga quin article vulnera -m'encanta el verb vulnerar. I si es tracta de la papereta del Senat, ja no cal argumentar res.

A veure, que ja som grandets, i amb les paperetes, si és que ens acostem als col·legis electorals el proper diumenge, podem fer el que ens convingui per a diversió pròpia i dels pobres ciutadans que no han trobat excusa per deslliurar-se de la sagrada obligació de passar-se el dia al costat de les urnes. Fins i tot la podem plegar sense realment escriure res o, ara que estem en època de caganers... Espero que no hi hagi cap llei orgànica o inorgànica contra els caganers.

3 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

la opció final, la del caganer, seria la mllor, sempre he pensat en fer-ho, però t'has de dur la papereta il·lustrada de casa, no queda seriós defecar en públic.

salut

Assum ha dit...

Que escatològics que esteu!! :-)
Crec que les paperetes no serveixen ni per això.Els caganers d' avui dia són molt fins.

miquel ha dit...

Tot és una qüestió cultural, Francesc... No és més horrorós veure com triturem amb la boca múltiples formes i textures?

Ja ho pots ben dir, Assum, els caganers d'avui no fan pudor (a la muntanya, menys).