Encara em ballen pel cap les paraules
de l'apoteosi final de David Fernàndez als seus coreligionaris no fa
gaires dies: Farem una Catalunya irreconeixible...! Suposo que és
normal que en l'ardor dels crescendos dels mítings, els polítics
busquin encendre els ànims dels assistents amb hipèrboles que la
realitat posterior desmenteix, però a mi em va esborronar la
proposta del de la CUP. Vaig imaginar una mena d'Àtila al galop
arrasant el territori. Jo, que ja tinc treballs a reconèixer
Catalunya, fins i tot a reconèixer Barcelona, a reconèixer el
meu poble. Encara més...? Esclar que no gaire més tard el mateix
David Fernàndez va tirar aigua al foc: només dos vots per apagar
l'incendi. David Fernández galopa, i va al pas quan cal: té fusta
de veritable polític. Ah, però els huns cavalquen guiats per molts
cabdills...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
els huns i els altres són uns xitxarel·los. Aquesta frase d'en Fernandez em recorda la d'Alfonso Guerra: a este país no le va a reconocer ni la madre que lo parió. I ja veus on han i hem anat a parar.
anava a recordar la frase però en Francesc se m'ha avançat, aquestes proclames en fan 'repelús', ho sento pel Fernández que em semblava més moderat, dins de la seva ideologia
Els huns i els 'haltros'.
Publica un comentari a l'entrada