Veig per enèsima vegada a la tele la
publicitat institucional en català i en dibuixos que acaba així:
... no escriguis ni facis res més a la papereta. Si no fos perquè
el procés seria llarguíssim i ja s'ho faran, ara mateix denunciaria
aquest recordatori que subleva el meu esperit democràtic i que estic
segur que és anticonstitucional encara que de moment no sàpiga quin
article vulnera -m'encanta el verb vulnerar. I si es tracta de la
papereta del Senat, ja no cal argumentar res.
A veure, que ja som grandets, i amb les
paperetes, si és que ens acostem als col·legis electorals el proper
diumenge, podem fer el que ens convingui per a diversió pròpia i
dels pobres ciutadans que no han trobat excusa per deslliurar-se de
la sagrada obligació de passar-se el dia al costat de les urnes.
Fins i tot la podem plegar sense realment escriure res o, ara que
estem en època de caganers... Espero que no hi hagi cap llei
orgànica o inorgànica contra els caganers.
3 comentaris:
la opció final, la del caganer, seria la mllor, sempre he pensat en fer-ho, però t'has de dur la papereta il·lustrada de casa, no queda seriós defecar en públic.
salut
Que escatològics que esteu!! :-)
Crec que les paperetes no serveixen ni per això.Els caganers d' avui dia són molt fins.
Tot és una qüestió cultural, Francesc... No és més horrorós veure com triturem amb la boca múltiples formes i textures?
Ja ho pots ben dir, Assum, els caganers d'avui no fan pudor (a la muntanya, menys).
Publica un comentari a l'entrada