De què li val una ànima bella si no
sap expressar-la en paraules. Las neu es fon abans d'arribar als
arbres.
Faig una traducció lliure - i potser
no prou encertada- del francès d'aquesta tanka del japonès Hoshino
Takashi. El primer que em va sorprendre és la barreja d'elements
humans, personals, íntims, morals, amb elements de la natura i la
metàfora que comporta. Dit això, se m'acut que la composició té
una lectura inversa: les paraules belles que amaguen una total buidor
interior. Potser el poeta esperava també aquesta interpretació i
d'aquí la fredor de la neu que desapareix abans d'agafar
consistència i romandre estàtica ni que sigui un instant. Què sé
jo, que divago i em distrec una estona assegut en un banc -l'hivern
és, de moment, una broma- veient passar cossos sense escoltar què
diuen i ignorant què senten. Nadal és a tocar.
Sempre em passa igual: volia desitjar
bon nadal i tota la resta i els pensaments -i les tecles- se me'n
van.
Bon Nadal, xiquets i xiquetes!
