primera hora de campanya

No entenc res. Miro la cadena d'esports de “la nostra” i veig que fan un “30 minuts” sobre la repercussió de la guerra del francès a Catalunya. La guerra considerada com a esport em sembla molt agosarat, políticament incorrecte, però coses més estranyes hem vist als mitjans. A tots els canals de la Corporació passen el mateix programa. El primer pensament que tinc és que s'ha produït un cop d'estat autonòmic, encara que el tipus de documental no m'acaba de donar les pistes sobre la identitat dels possibles colpistes; després se m'acut que algun il·luminat ha pensat que aquest ”30 minuts” pot ser una bona introducció a la campanya electoral... No passa gaire temps fins que em queda clar que es tracta d'una vaga dels treballadors de la cadena. Ho confirmo a l'”Ara”:


Els sindicats amb representació a TV3 han decidit iniciar la vaga parcial a les 23:30 hores d'avui i finalitzar-la a la una de la matinada, de manera que l'aturada afectarà l'inici de la campanya electoral catalana, que comença a mitjanit. Segons destaca el comitè d'empresa en un comunicat, s'ha fet d'aquesta manera per tal que "afecti els partits polítics més que la ciutadania".

L'objectiu dels sindicats és cridar l'atenció dels partits polítics catalans sobre "la importància de la televisió pública i nacional de Catalunya com a estructura de país i, per tant, de la necessitat de comptar amb els recursos humans i tècnics suficients i d'apostar per la producció interna com gestió eficient dels recursos públics", segons CCOO.

El departament d'Empresa i Ocupació no ha decretat serveis mínims perquè no considera que la vaga vulneri el dret dels ciutadans a accedir a la informació, segons el comitè d'empresa.

Uf, els partits sí que deuen sentir-se afectats, segur que la majoria de teleespectadors hem mantingut al canal i ben pocs deuen haver canviat a les altres emissions de les competències. Els partits polítics deuen estar desolats pel buit informatiu de mitjanit de TV3, Esport3, etc. No m'estranyaria que bona part de les declaracions de demà dels caps de llista valorin en tots els aspectes aquesta vaga salvatge.

I els sindicats -o són els diaris?- també ens deixen la cosa clara. I el manteniment dels llocs de treball...? Per altra banda, el departament d'E. i O. té tota la raó, el documental que passaven no només no vulnera el dret dels ciutadans a accedir a la informació sinó que han estat més informats que si s'hagués fet el seguiment en directe de l'inici de la campanya electoral, a la fi tot el que han dit ja ho hem sentit fa dies i ho tornarem a sentir i en canvi la majoria sabíem ben poca cosa sobre el setge de Girona. Jo, de tota manera, he escoltat una estona les connexions que feia Cuní.

venedors de fum

Encara no ha començat la campanya electoral, però fa setmanes que els mitjans de comunicació segueixen amb detall, informen i comenten, en un crescendo que acabarà en apoteosi final, els moviments verbals i físics i existencials dels candidats, dels seus partits i de tot allò que directament o tangencialment pugui tenir-hi relació. Aviat escoltarem, llegirem i veurem tot el material que girarà a l'entorn d'uns programes electorals que, amb xifres concretes i d'una precisió extrema, i amb novetats espectaculars, ens explicaran la ruta pública dels propers quatre (tres, dos?) anys.


De moment, i deixant de banda el tema estrella, alguns periodistes van publicant articles d'investigació absolutament ben documentats, rigorosos i de gran volada intel·lectal sobre els candidats. Avui mateix he llegit unes quantes intimitats sobre els caps de llista dels cinc partits més votats -per què no els altres?- que poden ajudar-me a decidir la meua opció, el meu vot encara no compromès.

M'he fixat en uns quants elements de la investigació que he considerat gairebé definitius. No relacionaré candidats amb respostes perquè no vull influir en el vot de ningú.

Un candidat esmorza cafè amb llet i la seua beguda preferida és la coca-cola ligth sense gel ni llimona. Pràcticament descartat de la meua llista

Un candidat admira especialment Pere el Gran. Poc conegut i massa llunyà, segons jo ho veig. És clar que la periodista hauria d'haver investigat el motiu de la tria. Tres dels altres trien dos personatges de paciència contrastada als quals res no va espantar; suposo que volen significar que la cosa s'allargarà i el sofriment serà notable, vagues de fam o dificultats per menjar incloses.

La tria de llibres m'ha semblat més aviat pobra, o política si es mira des d'una altra perspectiva. Si entre totes les obres escrites al llarg dels segles s'han decidit pel que s'han decidit és que la cultura dels representants del país va de baixa o, des d'una altra perspectiva, que els representants del poble... Quant a les pel·lícules, no dubto que alguna tingui certa gràcia i sigui de molt bon veure, però queden lluny del canon de les meues cinc preferides: ni un Wilder, ni un Ford, ni un Resnais, ni un Lubitsch... ni un Tarantino, si és que es vol simbolitzar el futur més immediat. Sobre les sèries de televisió no puc opinar, no en segueixo cap.

Cap polític es decanta per l'escudella i carn d'olla. Malament, molt malament, sobretot amb el fred que s'acosta i que no ens passarà amb unes gambetes a la planxa.

Quant a la tecnologia, la periodista només els pregunta pel mòbil: tres iPhones i dos Blackberrys. Aquest resultat, en un mercat on també hi ha Nokia, Samsung, Sony, etc., em fa pensar que a la fi no hi ha tanta diferència entre uns i altres. I em sembla una badada que la periodista no hagi preguntat quin model concret fa servir cada candidat; per exemple, un iPhone 4, 4S o 5 ... o potser un model anterior? Ep, que no és el mateix.

diada dels morts (i suggeriment de publicitat institucional)

DIADA DELS MORTS


Omnibus una quies.

Fill de la terra dura,
net del no-rès,
baxo a la sepultura
pels anys empès.

Mes trobo la baxada
més que feliç,
quan penso qu’es l’entrada
del Paradís.


Pujo, un dia més, els versos que toquen del Roser de tot l'any de Verdaguer. No té cap importància que segons el calendari sigui el dia dels difunts, perquè Verdaguer parla gairebé cada dia de la mort desitjada que el menarà a la felicitat de l'altra vida. No conec cap altre llibre on s'insisteixi tant en la mort com a camí de la vida.

No sé si mossèn Cinto em perdonaria que fes servir el seu nom en la campanya de les eleccions que s'acosten, però voldria creure que sí, i que trobaria divertit que demà mateix jo anés a la botiga del carrer Còrsega a demanar que em planxessin aquest codi incert de prec de vida sobre una samarreta XL de color negre (o groc). Una altra història és que els qui el descodifiquessin haguessin d'anar a la wiqui a buscar qui era aquell Verdaguer de Dolça Catalunya, pàtria del meu cor...

fidelitat

Avui he anat a veure l'Allen de Roma. Antic i modern, elemental i complex, sintètic i dispers, enamorat de la vida i sabedor de la mort, potser massa fidel a uns espectadors que han envellit veient les seues pel·lícules, potser fidel a ell mateix tal com és ara.


Penso en les meus fidelitats polítiques i em confesso que fa anys que no en tinc, que espero un canvi de sistema d'ordenació de la societat que sé que no veuré. De tota manera, això no vol dir que no voti en les properes eleccions i em plantejo alguns condicionants que decantaran el meu vot en determinada direcció.

Com que referèndum, sobirania, independència, etc., són variables perfectament assumides sobre les quals no tinc cap dubte, acoto el meu camp de possibles electorables. Cansat de les dialèctiques i els paranys de sempre i els fulls de ruta que ens volen fer creure que l'important és la meta i l'ara no toca, els dos primers requisits objectius que guiaran el meu vot són els següents:
1. Que es presentin llistes obertes.

2. Que a més dels noms dels candidats, el partit inclogui una petita biografia de cada membre de la llista amb el seu currículum professional en què quedi clara la seua aportació a la productivitat econòmica -vivim el temps que vivim- del país. Decideixo que la productivitat política i cultural, com que són tan subjectives i fàcilment localitzables, m'interessen relativament.

Continuaré elaborant els meus ítems sense ser excessivament exigent, simplement amb una mínima fidelitat a mi mateix, que ja és l'hora.