Omnibus una quies.
Fill de la terra dura,
net del no-rès,
baxo a la sepultura
pels anys empès.
Mes trobo la baxada
més que feliç,
quan penso qu’es l’entrada
del Paradís.
Pujo, un dia més, els versos que toquen del Roser de tot l'any de Verdaguer. No té cap importància que segons el calendari sigui el dia dels difunts, perquè Verdaguer parla gairebé cada dia de la mort desitjada que el menarà a la felicitat de l'altra vida. No conec cap altre llibre on s'insisteixi tant en la mort com a camí de la vida.
No sé si mossèn Cinto em perdonaria que fes servir el seu nom en la campanya de les eleccions que s'acosten, però voldria creure que sí, i que trobaria divertit que demà mateix jo anés a la botiga del carrer Còrsega a demanar que em planxessin aquest codi incert de prec de vida sobre una samarreta XL de color negre (o groc). Una altra història és que els qui el descodifiquessin haguessin d'anar a la wiqui a buscar qui era aquell Verdaguer de Dolça Catalunya, pàtria del meu cor...
2 comentaris:
amb el meu mòbil no el puc veure el codi aquest. No se si hi ha una altra manera de visualitzar-lo
De fet, Francesc, es tracta d'escanejar el codi i tenir una aplicació per poder-lo "llegir". No en sé gaire de les qüestions tècniques.
No et preocupis, és només un joc, una boutade que continuo en el pròxim post.
Publica un comentari a l'entrada