fidelitat

Avui he anat a veure l'Allen de Roma. Antic i modern, elemental i complex, sintètic i dispers, enamorat de la vida i sabedor de la mort, potser massa fidel a uns espectadors que han envellit veient les seues pel·lícules, potser fidel a ell mateix tal com és ara.


Penso en les meus fidelitats polítiques i em confesso que fa anys que no en tinc, que espero un canvi de sistema d'ordenació de la societat que sé que no veuré. De tota manera, això no vol dir que no voti en les properes eleccions i em plantejo alguns condicionants que decantaran el meu vot en determinada direcció.

Com que referèndum, sobirania, independència, etc., són variables perfectament assumides sobre les quals no tinc cap dubte, acoto el meu camp de possibles electorables. Cansat de les dialèctiques i els paranys de sempre i els fulls de ruta que ens volen fer creure que l'important és la meta i l'ara no toca, els dos primers requisits objectius que guiaran el meu vot són els següents:
1. Que es presentin llistes obertes.

2. Que a més dels noms dels candidats, el partit inclogui una petita biografia de cada membre de la llista amb el seu currículum professional en què quedi clara la seua aportació a la productivitat econòmica -vivim el temps que vivim- del país. Decideixo que la productivitat política i cultural, com que són tan subjectives i fàcilment localitzables, m'interessen relativament.

Continuaré elaborant els meus ítems sense ser excessivament exigent, simplement amb una mínima fidelitat a mi mateix, que ja és l'hora.