venedors de fum

Encara no ha començat la campanya electoral, però fa setmanes que els mitjans de comunicació segueixen amb detall, informen i comenten, en un crescendo que acabarà en apoteosi final, els moviments verbals i físics i existencials dels candidats, dels seus partits i de tot allò que directament o tangencialment pugui tenir-hi relació. Aviat escoltarem, llegirem i veurem tot el material que girarà a l'entorn d'uns programes electorals que, amb xifres concretes i d'una precisió extrema, i amb novetats espectaculars, ens explicaran la ruta pública dels propers quatre (tres, dos?) anys.


De moment, i deixant de banda el tema estrella, alguns periodistes van publicant articles d'investigació absolutament ben documentats, rigorosos i de gran volada intel·lectal sobre els candidats. Avui mateix he llegit unes quantes intimitats sobre els caps de llista dels cinc partits més votats -per què no els altres?- que poden ajudar-me a decidir la meua opció, el meu vot encara no compromès.

M'he fixat en uns quants elements de la investigació que he considerat gairebé definitius. No relacionaré candidats amb respostes perquè no vull influir en el vot de ningú.

Un candidat esmorza cafè amb llet i la seua beguda preferida és la coca-cola ligth sense gel ni llimona. Pràcticament descartat de la meua llista

Un candidat admira especialment Pere el Gran. Poc conegut i massa llunyà, segons jo ho veig. És clar que la periodista hauria d'haver investigat el motiu de la tria. Tres dels altres trien dos personatges de paciència contrastada als quals res no va espantar; suposo que volen significar que la cosa s'allargarà i el sofriment serà notable, vagues de fam o dificultats per menjar incloses.

La tria de llibres m'ha semblat més aviat pobra, o política si es mira des d'una altra perspectiva. Si entre totes les obres escrites al llarg dels segles s'han decidit pel que s'han decidit és que la cultura dels representants del país va de baixa o, des d'una altra perspectiva, que els representants del poble... Quant a les pel·lícules, no dubto que alguna tingui certa gràcia i sigui de molt bon veure, però queden lluny del canon de les meues cinc preferides: ni un Wilder, ni un Ford, ni un Resnais, ni un Lubitsch... ni un Tarantino, si és que es vol simbolitzar el futur més immediat. Sobre les sèries de televisió no puc opinar, no en segueixo cap.

Cap polític es decanta per l'escudella i carn d'olla. Malament, molt malament, sobretot amb el fred que s'acosta i que no ens passarà amb unes gambetes a la planxa.

Quant a la tecnologia, la periodista només els pregunta pel mòbil: tres iPhones i dos Blackberrys. Aquest resultat, en un mercat on també hi ha Nokia, Samsung, Sony, etc., em fa pensar que a la fi no hi ha tanta diferència entre uns i altres. I em sembla una badada que la periodista no hagi preguntat quin model concret fa servir cada candidat; per exemple, un iPhone 4, 4S o 5 ... o potser un model anterior? Ep, que no és el mateix.