No recordo si vaig arribar a combregar
els nous primers divendres de cada mes durant nou mesos seguits, però
tenint en compte que vaig passar set cursos escolars (el darrer no
compta gaire, que, com qui diu, estava en règim d'hotel) en un
internat regit per capellans diocesans és molt possible que sí. Com
se sap, el comportament anterior assegura morir en la gràcia de Déu
i, en conseqüència, arribar al Paradís, purgatori a l'entremig si
s'escau.
M'han vingut aquestes històries
passades al cap en llegir que Urdangarín s'haurà de presentar cada
principi de mes des del seu paradís suís -el seu soci des del
paradís espanyol- a no sé ben bé qui i, segons com, té
possibilitats de no passar pel purgatori de la presó, que ja ha
patit prou i es presenta puntualment quan li demanen. La justícia,
els jutges, els fiscals, cada cop són més comprensius, això
m'agrada, em reconforta, em torna a fer recuperar -una mica- la fe
en els humans. He pensat també que Urdangarín -ja sabeu com en són
de religiosos els bascos- segur que devia fer els nou primers
divendres de mes, de manera que no dubto que passarà del paradís al
Paradís.
Mentrestant, a les presons... Fora,
fora, no continuo, que són temps d'alegria. Al·leluia, al·leluia!
P. S. : Segona querella de la fiscalia
contra Forcadell, aquesta vegada acompanyada de Lluís Corominas,
Anna Simó i Ramona Barrufet, per permetre un debat i la votació
subsegüent. Joan Josep Nuet no entra en la querella malgrat que va
actuar igual que els anteriors perquè: la falta de voluntad de
sumar al proyecto político de ruptura unilateral con el sistema
constitucional se infiere de su trayectoria política como diputado.
Al·leluia,
al·leluia que som al Carnaval!
I
el
fiscal -exfiscal- de Múrcia, mentrestant... Apa, alegria, alegria!
