17.1.10

avui visc(a) sant Antoni!

Sant Antoni governa l’oli

J. Amades: Costumari català


Tal dia com avui de fa 51 anys, va morir Joan Amades i avui s’ha celebrat la cloenda de l’any que se li ha dedicat. Tal dia com avui, molts pobles del país celebren, més que d’altres diades, la festivitat de Sant Antoni abat, també conegut com el Gran o d’Egipte o, més popularment, del porquet, o del tocinet, segons allà on anem a parar.

Per a figues, la Figuera,
per a tomates, Ascó,
i per a xiques boniques
el poble del Perelló.

popular



Acabada la recol·lecció de les olives, els pagesos del Perelló faran un parèntesi en la seva activitat per celebrar la seva festa i la de tot el poble. No sabria dir quants anys fa que no vaig al Perelló per la Festa Major que aquest any duraran fins al dimecres. Anys sense el ball de la nit o el del vermut del migdia –el de la tarda sempre m’agafava descol·locat- on rarament ballava. Anys sense el ball de la darrera, on el que pagava més s’emportava una coca. Anys sense pujar als autos de xoc o d’apuntar a les boles o els escuradents de les parades de tir amb carrabines que un tenia la sensació que no estaven prou ajustades. Anys sense saber qui guanya el concurs literari (el 28è) que aquest any presideix Oriol Izquierdo. No sé si tindré cap notícia de qui ha guanyat el concurs fotogràfic (“No han d’haver estat tractades digitalment”). Qui són la pubilla i les damisel·les de les festes? Anys sense tastar el calmant, que en altres lloc anomenen cremat, que enganya fent pensar que no fa fred. Llegeixo que aquest any se celebra el III Concurs del Calmant i que l’organització facilita cassola, cullerot, rom, sucre i cafè; els ingredients, a càrrec dels participants; primer premi: “Joc de calmant de terrissa de 12 tasses”. Anys sense assistir a la benedicció dels animals, pocs matxos deuen quedar, si és que en queda algun. Anys sense olorar l’olor de fusta de les oliveres que crema a les estufes, si és que encara queden estufes que cremen fusta d’olivera... I tantes altres coses.

Quan faci més bo, aniré a comprar unes quantes garrafes de l’oli novell que ja no ho serà tant, però continuarà sent excel·lent, i una mica de mel i un xic de pa per tastar l’un i l’altra, i ja posats... I a l’estiu, pujarem a l’ermita i contemplarem el poble a una banda i el delta a l’altra; i també anirem a la torre dels moros, que no era dels moros ni en va veure cap, però tant se val: el poble a l’esquerra i la mar a la dreta, amb la Cala, que si és a la tarda, acollirà les barques que tornen de pescar. I si el dia és molt i molt clar...

5 comentaris:

Clidice ha dit...

i et faràs la il·lusió de què tot és com sempre, que res ha canviat :)

vpamies ha dit...

Pere, no havia vist el teu escrit abans. M'he permès d'afegir-lo a la llista d'escrits que des de la catosfera s'han publicat sobre Amades en aquest dia de cloenda de l'Any d'homenatge.

Les festes majors d'hivern, habitualment no són com les d'estiu, però sant Antoni amb bonança podria competir fins amb sant Joan!

pere ha dit...

M'agradaria tornar un Sant Antoni al poble, Clidice, i, per altra banda, crec que no. Duarant la resta de l'any no hi ha misteris.

Se'm va acudir a darrera hora, Víctor. Vaig recordar que era Sant Antoni i que Amades li dedicava un espai importnt en el Costumari. Em va semblar que podia enllaçar Amades i una Festa Major que imagino que, com moltes de les d'hivern, encara conserva vells costums.

Podria competir, ja ho crec.

pere ha dit...

Ei, i gràcies per afegir-me a la moguda :-)

kika ha dit...

jo sempre li havia sentit dir sant antoni dels 'burrus'... renoi quina festa major que tenen al perelló. ja és estrany que sent-ne tan fan no hi vagis més sovint.