i els animals

Sempre tinc una lleugera nostàlgia quan comença la setmana dels barbuts. Fa anys i anys que no vaig a la festa major del poble, però em vénen al cap els actes tradicionals, els que no deuen haver variat gaire segons m'expliquen els qui encara hi assisteixen i que jo confirmo a través de la lectura del programa de festes que ara, esclar, es pot consultar per internet: la cercavila, el vermut, el calmant, el concert de la tarda, la cursa ciclista (ja en la 73^a edició!), la darrera, el ball de la nit... El fred és aleatori.

No sé com deu anar ara la benedicció dels animals. Vull dir, quins són els animals estrella actualment. Fa molts anys eren els matxos, paraula que molts moderns deuen pensar que vol dir mascle, però que és sinònim de mul. Els matxos van anar desapareixen gairebé d'una manera imperceptible a mesura que el camp es motoritzava, i si és que en queden al poble, segur que es poden comptar amb els dits d'una mà. És curiós, malgrat que a casa sempre va haver gats o gossos, jo no recordo haver participat mai en la benedicció de Sant Antoni més que com a espectador que admirava i valorava els animals i els seus guarniments. Demà, si no fos que sóc mandrós i no tinc cap animal a mà, excepte alguns àcars que no es deixen veure i algun peixet de plata que treu el cap cap rarament, m'allargaria a l'església de la Concepció a reviure la festa; suposo que no deuen presentar-se tots els veïns que tenen gossos, perquè l'acte podria ser interminable.

Per cert, he llegit que avui es començarà a parlar de la reforma del Codi Penal, entre altres temes pel que fa referència a castigar les conductes inadequades amb els animals (amb alguns animals i algunes conductes). El titular del diari deia: “Vía libre a la penalización de la zoofilia”. Aquesta paraula, zoofília, no té en el DIEC la definició equivalent a la castellana en el sentit de mantenir relacions sexuals les persones amb els animals, pràctica que ignoro si està molt estesa a la geografia peninsular i si hi ha estudis seriosos sobre el tema. En català, el diccionari parla simplement d'afecció exagerada als animals. M'atreviria a afirmar que aquesta afecció excessiva -no sé fins a quins extrems- sí que es troba força estesa, però em guardaré prou de fer cap comentari perquè es tracta d'un tema perillós -dic perillós, no vull dir delicat-  de tocar que actualment provoca enfrontaments aferrissats i malentesos sense retorn; ara bé, si algú em vol provocar...