totxo, memo...

Hi ha vegades que escrius i ho fas a disgust perquè just abans de començar ja saps que el que diràs no és el que vols dir, que no ho diràs com ho vols dir o, més encara, que és inútil que ho diguis.

Com a professional o com a assalariat –no té interès la tria-, saps que el calendari escolar del curs vinent que acaba d’establir-se no té cap importància a l’hora d’aconseguir millors o pitjors resultats acadèmics. Saps, també, per entrar en aquestes comparatives inútils que no signifiquen res, que les vacances d’estiu que tens són, si fa no fa, les mateixes que tenen els finlandesos –mirall d’un país, el nostre, que necessita estadístiques externes perquè no té prou confiança en si mateix-, encara que ells les comencin a final de maig i les acabin a meitat d’agost (qüestions de clima que aquí es diu que no s’ha de tenir en compte). Igualment saps, que el trimestre més llarg ja no és el segon, sinó el primer. En fi, saps moltes coses sobre el calendari que és i serà motiu d’estèrils discussions que no tenen res a veure amb l’ensenyament o l’educació, de les quals potser parlaràs un altre dia, però no avui; que en facin un simulacre de diàleg els altres, els totxos.

Desvies la conversa i et plau parlar de llengua. Penses que la paraula totxo és massa contundent, massa constructiva, per parlar del Consell Escolar de Catalunya, del qual amb prou feines saps qui és qui, excepte que té un president emocional. D’aquest CEC que no fa gaire va proposar que es canviés el nom de les vacances de Nadal i de Satmana Santa per vacances d’hivern i primavera i que sembla que ara –i mireu que són molts i se suposa que diversos- han ajudat a decidir que el dia de després de Reis sigui lectiu, no sigui cosa que les joguines distreguin dos dies seguits els infants i quan tornin a les aules ja no sàpiguen com seure o es perdin una lliçó magistral. És clar que els del CEC, pares noëls de fireta, potser reparteixen joguines per Nadal, com els finlandesos. Hi ha cops que et sembla que la paraula totxo és massa constructiva, perdó per la redundància, que diria un totxo, i en triaries una d’equivalent d’una altra llengua, més suau, més onomatopèica: optaries per la paraula memos que potser connotaria que els del CEC –i tots els que s’hi vulguin incloure- tenen una noció vaga del país on viuen i de les seves tradicions.

Un altre dia, com deia, si us vaga, podem parlar d’educació i ensenyament, però, val la pena?

PS Com es deu dir totxo en finès?

les muntanyes màgiques (del parc temàtic)

Molt bé, ja s'han publicat les balances fiscals per part del govern de l'Estat. Cap novetat important si no ens barallem per un punt més o menys segons les fonts del que ja sabíem. Algun sospiraran satisfets: Ho veus com teníem raó! I ara, què? Doncs ara negociarem per equilibrar. I després què? Doncs una bona part del que s'aconsegueixi s'haurà de dedicar a subsidis diversos, a l'atur i a totes les conseqüències d'una crisi econòmica que ja es veia venir fa anys i que tots amagaven o menysvaloraven , i no per ignorància, perquè si jo ja parlava dels problemes que portaria la construcció al territori fa dos estius, els experts oficials -i els altres- ho sabien de molt abans.

I Catalunya no és diferent de la resta d'Espanya i una mica de l'Europa occidental amb la qual sovint es compara. Durant molts anys, les principals fonts d'ingressos del país han estat la construcció i el turisme, dos elements estretament lligats i dependents de l'atzar. Aquí s'ha construït sense planificació i sense aturador, esperant que fos el propi mercat qui s'autoregulés. Aquí s'ha anat deixant que els empresaris, sense cap estudi de mercat, creessin empreses turístiques. La cosa anava sola: som els millors, per què capficar-s'hi?

Ara ens trobem que constructores i immobiliàries d'aquí -algunes fa anys que construeixen fora- o que actuen aquí fan suspensions de pagaments, pleguen d'un dia per l'altre, acomiaden centenars de treballadors del país i de fora que s'han de buscar la vida mentre la viuen a través de diverses assegurances privades o, sobretot, públiques. Dintre de la crisi general, es parla encara de la crisi del sector del totxo com si fos un element fàcilment focalitzable. Ah, però el totxo (les vivendes protegides que es projecten són un placebo distorsionador i poc efectiu a la llarga) afecta la indústria més o menys directament lligada, com la Roca, que aquest any acomiadarà treballadors -ja ho va fer l'any passat- perquè té els magatzems de Gavà i d'altres llocs plens de vàters; i Simó, un lider en peces elèctriques (quins dissenys! Quina empresa més racionalitzada!) es troba en circumstàncies similars...

Algú pot pensar que per greu que sigui aquesta crisi ell n'és immune, perquè es dedica a l'ensenyament, per exemple? D'acord, però està pagant alguna hipoteca que no para de pujar? No? Però potser la paga la senyora de la fruiteria de la cantonada que tsí que té una hipoteca -o no- , que evidentment, pujarà els preus dels seus productes, perquè és ben lliure per fer-ho i la seva alça la imitarà la de la botiga de la cantonada, que per això són lliures els preus i només faltaria. Que no tenen hipoteca i que no apugen els preus? Però, i a tu, treballador de l'ensenyament, t'apujaran el sou segons el cost de la vida? Ho dubto. Què això només és cosa teva i que no repercutirà més enllà de casa teva? Potser sí, però potser compraràs menys llibres, que no necessites perquè els aniràs a treure de la biblioteca. I vet aquí com de retruc la crisi que deies immobiliària afectarà la indústria editorial. I si la indústria editorial... I no crec que aquesta sigui la història de la lletera a la inversa (i em deixo la qüestió del turisme).

D'acord, em salto etapes i accedeixo a pensar que la Generalitat aconseguirà un finançament òptim, espectacular. Sempre val més poc -voleu que escrigui molt?- que res, però no ens equivoquem, encara que el govern passi d'una ineptitud manifesta a una clarividència impensable, cosa que no serà -i que no m'expliquin històries d'investigació i innovació com a gran panacea a curt termini-, durant els pròxims anys en aquest país els individus que cobrem a final de mes ens ho haurem de mirar, que tornem a la selva d'on no hem sortit mai encara que ens ho hagi semblat. I recordeu l''únic depredador important de la humanitat és la pròpia humanitat; i afegeixo, els polítics, que quan tot va vé protegeixen les espècies domèstiques, quan la fam els acuita es mengen els animals que tenen engabiats o en parcs temàtics.

P.S.: Que patètic que en Gimferrer hagi dit -o vulgui dir- el que diu: com si encara fóssim als inicis de la Renaixença. I quina llàstima que potser hagi de dir el que diu.

Per cert, Vilaró va rebre només un cop, sigui del que sigui? I la pallissa?