25.11.09

totxo, memo...

Hi ha vegades que escrius i ho fas a disgust perquè just abans de començar ja saps que el que diràs no és el que vols dir, que no ho diràs com ho vols dir o, més encara, que és inútil que ho diguis.

Com a professional o com a assalariat –no té interès la tria-, saps que el calendari escolar del curs vinent que acaba d’establir-se no té cap importància a l’hora d’aconseguir millors o pitjors resultats acadèmics. Saps, també, per entrar en aquestes comparatives inútils que no signifiquen res, que les vacances d’estiu que tens són, si fa no fa, les mateixes que tenen els finlandesos –mirall d’un país, el nostre, que necessita estadístiques externes perquè no té prou confiança en si mateix-, encara que ells les comencin a final de maig i les acabin a meitat d’agost (qüestions de clima que aquí es diu que no s’ha de tenir en compte). Igualment saps, que el trimestre més llarg ja no és el segon, sinó el primer. En fi, saps moltes coses sobre el calendari que és i serà motiu d’estèrils discussions que no tenen res a veure amb l’ensenyament o l’educació, de les quals potser parlaràs un altre dia, però no avui; que en facin un simulacre de diàleg els altres, els totxos.

Desvies la conversa i et plau parlar de llengua. Penses que la paraula totxo és massa contundent, massa constructiva, per parlar del Consell Escolar de Catalunya, del qual amb prou feines saps qui és qui, excepte que té un president emocional. D’aquest CEC que no fa gaire va proposar que es canviés el nom de les vacances de Nadal i de Satmana Santa per vacances d’hivern i primavera i que sembla que ara –i mireu que són molts i se suposa que diversos- han ajudat a decidir que el dia de després de Reis sigui lectiu, no sigui cosa que les joguines distreguin dos dies seguits els infants i quan tornin a les aules ja no sàpiguen com seure o es perdin una lliçó magistral. És clar que els del CEC, pares noëls de fireta, potser reparteixen joguines per Nadal, com els finlandesos. Hi ha cops que et sembla que la paraula totxo és massa constructiva, perdó per la redundància, que diria un totxo, i en triaries una d’equivalent d’una altra llengua, més suau, més onomatopèica: optaries per la paraula memos que potser connotaria que els del CEC –i tots els que s’hi vulguin incloure- tenen una noció vaga del país on viuen i de les seves tradicions.

Un altre dia, com deia, si us vaga, podem parlar d’educació i ensenyament, però, val la pena?

PS Com es deu dir totxo en finès?

9 comentaris:

el gatot ha dit...

quan era emprenedor i arriscava temps, idees i diners en voler vendre que internet no era una "moda", els empresaris a qui em dirigia em miraven amables i condescendents, perdonant-me la vida i les il·lusions... i acabaven aconsellant-me que posés el punt de mira en el totxo: "això mai perdrà valor!"

mai no els vaig dir que tenia poca vocació de fer-me ric, més que res per no desil·lusionar-los... i ser, també, amable i condescendent amb ells;

ara, diuen, la bombolla del totxo ha esclatat tot i que fa temps que no se'n parla en aquests termes, i jo em quedo amb el dubte -aquesta nit que has il·luminat la nova concepció del paraulu- de si en realitat aquells empresaris no m'estaven dient que el futur estava en la educació...

mira que t'agrada liar la troca, eh? pere?

però clar, en tot cas, ja tampoc sé si els "cecs" són els que no hi veuen, o és que al CEC només hi ha els que creuen en totxos...

en manolo escobar, buscava el seu carro... i jo em sembla que he començar a buscar la meva olla ràpidament! com més va, més se'n va!

Cidulli cidon no bulli. ha dit...

Com va dir Carlos Drumond de Andrade : en el mig del camí n’hi havia una pedra ( i ell em perdonarà la heterodoxa versió. Tu ? No ho sé, però em tinc el fus horari i la inclinació del eix del moviment de translació de la terra que m’apropa més tard del sol, com jutges )



Món, Món,
Vast món.
Si em digués Miró...
Seria una rima
pas , una solució.

Jo sóc corruptible i corruptor. Els totxos són iguals i les cases desiguals. Si l’alegria del món tingués un xic, un pessic o, una menudesa qualsevol de un no-res que fos, de dependència dels finesos, la marequiemvaparir.... visca l’educació ( contraditoria i desigual i “a la” europea) de San Tomé i Principe, qui em va donar la Morna, de Cesária Évora.

Júlia ha dit...

Sort que m'he jubilat, entre marejar la perdiu i canviar alguna cosa per tal que tot resti... pitjor...

kika ha dit...

m'encanta això de que a vegades trobis que totxo és massa constructiu :-) molt bo! :-D

Clidice ha dit...

ja esteu ben arreglats ja amb els vostres caps pensants!

Arare ha dit...

Jo penso que no val la pena... però si vols encetem la conversa i a veure què passa...

Sani Girona Roig ha dit...

Sobre aquest tema, potser ja ho has vist, he penjat un post a can Dipofilopersiflex .

"Ajo y agua"! O sigui: A fotre's i a anant-ne veient de tots els colors...

___________

X ha dit...

es diu "halkoni"

pere ha dit...

Abreviaré, gatot, els empresaris del totxo, que sovint eren molt totxos, es van fer d'or mentre va durar la cosa i només els que tenien més totxos es van picar els dits. La veritatés que dubto que el futur estigui en l'educació a noi ser que siguis capaç de vendre un plart d'estudis cada any i hi hagi algú prou toitxo que te'l compri, que tot és possible com es pot veure.
Al CEC no creuen en gaire res més que en ells mateixos. Potser és una conclusió agosarada pròpia d'un totxo com jo.


Ostres, ostres, ja em perdonaràs si m'he perdut una mica en el seguiment de la teva proposta d'educació; deu ser cosa de l'hora.

I fins i tot alegrement jubilada, Júlia, ja veus que no pots prescindir del bonic tema de l'educació, segons llegeixo avui mateix al teu bloc.

Les construccions dels totxos, kika, de vegades són Babèlia pura que no caurà fins que no toqui el cel de l'estupidesa.

Tu ho has dit, Clidice. Amb els meus caps pensants i amb tots els experts del tema que no paren d'envoltar-me i dir-me com s'han de fer les coses.

Podem encetar la conversa, Arare, però ja saps que sria interminable i de resultats dubtosos.


Ho he vist, Sani. De vegades em pregunto per què encara tinc temptacions de parlar sobre el tema. suposo que sóc més aviat totxo.

Gràcies, X. Espero que no m'enganyis perquè des d'ara incorporo la paraula al meu vocabulari, i la faré servir en converses críptiques o impossibles... si és que em decideixo a parlar.