1a partSe m’ha acabat la primera –o és la segona?- etapa de les vacances, la del nord, ara toca marxar al sud, on bufa el mateix vent, però una mica de gairell i on la temperatura de l’aigua, a l’estiu, és una mica més calda.
Reorganitzar les bosses m’horroritza. Si no fos perquè ja és inevitable carregar-me d'embalums inútils, viatjaria només amb una motxilla petita, o amb una maleta com la de Pla, que portaria a dintre, com a únic equipatge, una frase semblant a la que es pot llegir.
En fi, deixem-ho estar i permeteu-me un altre comiat, ara fins al setembre. Els qui passeu per aquí alguna vegada ja sabeu com m’agrada la música gitana, o balcànica, o com sigui que es digui, així que per celebrar la fi de festa i sortir una mica de l’ensopiment en què alguns encara us –ens- trobeu –trobem- he pensat que no estaria malament accelerar el ritme amb alguna cançoneta dels qui es poden considerar turistes –potser viatgers?- abans que aquest terme fos codificat. Entenc que les versions de creació estrictament pròpia poden resultar un pèl estranyes, així que trio dues recreacions: una peça de Brahms (és de Brahms o ell en va fer la versió lenta?) i un clàssic del jazz. Va, moveu-vos una mica, seguiu els ritmes dels búlgars del grup Romaní Chavé...!
4 comentaris:
l'últim dels “xicots alts, d’ulls blaus, rossos, drets, corpulents, de clatell una mica pelut i rulls al cap, que tenen una gran estampa” se'n va anar amb el Miquel. Tot i que, ara que hi tornes tu...
:)))
El grup Romaní Chavé em recorda la música de "El tren de la vida" (Train de Vie) de Radu Mihaileanu. L'has vista? jo la vaig trobar genial.
També té una semblança amb la música de les pelis de l'Emir Kustorica, oi?
Que vols que et digui... aquest Pla, a mi em cau malament per mes bon escriptor que sigui, com a persona el trobo una mica amargat i rancuniós... penso allò de Patim, Patam, PATUM...
Per cert quan es va cap al sud en busca del vent de d’alt, del bon peix, etc. es passa per Tarragona...
Bona segona part de les vacances Pere !!!
=;)
No, ramon, es va quedar, però s'ha fet gran i costa de trobar.
Sí que l'he vist la peli, més d'una vegada, i també em va agradar molt. Efectivament, Aquesta música es podria trobar en les pel·lícules de Kustorica.
Va, jaka, que només parlo de llibres, i, a més, les Patums no es fan, les fan. D'acord, potser jo hi contribueixo, però no és ben bé la meva intenció.
Ai, tarragona, saps els anys que fa que no hi vaig, sempre em queda una mica a la dreta o a l'esquerra. Ho hauré de solucionar.
No han estat malament les vacances, no. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada