cabòries estivals

M’assec en un banc trencadís del passeig de Gràcia i contemplo l’anar i venir de la gent. Deixo de banda les samarretes, que només m’interessen per les lletres, i em concentro en les camises. Esquematitzo.

1. Camises de diferents fibres, de cotó o de fil?
2. Camises de ratlles verticals, horitzontals, de quadres, llises, de fantasies diverses?
3. Camises de màniga curta o de màniga llarga?
3.1. Per què és més fàcil trobar a les botigues camises de màniga llarga que de màniga curta a l’estiu -a l’hivern sembla obvi?
3.2. Fins a quin punt del braç cal pujar les mànigues de les camises de màniga llarga a l’estiu?
3.3. Per què no es porten directament camises de màniga curta, que estalvien qualsevol dilema que es puguin plantejar els qui necessitin respondre la pregunta anterior.
3.4. Es poden reconvertir camises de màniga llarga en camises de màniga curta –el procés invers deu ser força més complicat?
4. Camises amb una butxaca o amb dues –excloem les camises multibutxaques, tipus safari, del “Coronel Tapioca”, que, per cert, encara em pregunto per què va tancar la botiga del Portal de l’Àngel?
5. Camises amb els baixos rectes o bé amb tall circular als laterals?
6. I, el més important de tot, camises per fora o per dins dels pantalons? L’observació empírica circumstancial em fa concloure que la proporció és de 1 a tres a favor de la primera opció.

M’aixeco, tombo pel carrer Mallorca i canvio de cabòries, tot i que no tinc clar que hagi acabat la possibilitat combinatòria de les camises. Però és temps d’estiu...