8.8.09

cabòries estivals

M’assec en un banc trencadís del passeig de Gràcia i contemplo l’anar i venir de la gent. Deixo de banda les samarretes, que només m’interessen per les lletres, i em concentro en les camises. Esquematitzo.

1. Camises de diferents fibres, de cotó o de fil?
2. Camises de ratlles verticals, horitzontals, de quadres, llises, de fantasies diverses?
3. Camises de màniga curta o de màniga llarga?
3.1. Per què és més fàcil trobar a les botigues camises de màniga llarga que de màniga curta a l’estiu -a l’hivern sembla obvi?
3.2. Fins a quin punt del braç cal pujar les mànigues de les camises de màniga llarga a l’estiu?
3.3. Per què no es porten directament camises de màniga curta, que estalvien qualsevol dilema que es puguin plantejar els qui necessitin respondre la pregunta anterior.
3.4. Es poden reconvertir camises de màniga llarga en camises de màniga curta –el procés invers deu ser força més complicat?
4. Camises amb una butxaca o amb dues –excloem les camises multibutxaques, tipus safari, del “Coronel Tapioca”, que, per cert, encara em pregunto per què va tancar la botiga del Portal de l’Àngel?
5. Camises amb els baixos rectes o bé amb tall circular als laterals?
6. I, el més important de tot, camises per fora o per dins dels pantalons? L’observació empírica circumstancial em fa concloure que la proporció és de 1 a tres a favor de la primera opció.

M’aixeco, tombo pel carrer Mallorca i canvio de cabòries, tot i que no tinc clar que hagi acabat la possibilitat combinatòria de les camises. Però és temps d’estiu...

13 comentaris:

zel ha dit...

Mira, pensa en les samarratones de cotó, que fan de més bon veure...

pere ha dit...

Ni pensar-ho!!! Sóc un clàssic.

Sani Girona Roig ha dit...

Crec que encara han d'inventar la camisa d'una màniga curta i l'altra sense, amb una filigrana complementària: botó de nacres i el seguent vaga en comptes de botó...

També i dins de la mateixa estratègia dissenyadora: mig coll sí, mig coill no.

I és que la combinatòria de retocs possibles a les peces de roba és gairebé infinita -com saben molt bé gent com Custo- i donarà encara per fer moltes "desgràcies" a la roba de vestir.

Anònim ha dit...

Dóna per molt el tema de les camises!
En Custo és un gran creador, ens agradi o no, i un gran empresari. I en aquests temps que corren figures com les d´en "Custo" és el que convé pel la indústria i el desenvolupament.
Imma C.

Júlia ha dit...

L'home feliç no portava camisa.

Jesús M. Tibau ha dit...

i si ens fixem en les faldilles, se'n pot anar del cap qualsevol raonament

F.Puigcarbó ha dit...

solc fixar-me més en tops, faldilles i shorts, però les camises de màniga llarga s'hi han de fer a l'estiu dos doblecs. De totes maneres veig que la indolència estival serveix per a fer sociologia de la camisa que està prou bé.

kika ha dit...

i tu t'asseus en un banc i observes? o prens apunts en un paper? o nomes de memoria? o nomes observes i quan arribes a casa rumies?
de moment nomes et tinc mig imaginat!

Príncep de les milotxes ha dit...

I fixeu-vos tots que, mentrestant, el món gira i gira...
Parlar no mata; oxigena les neurones, autopistes del que som...

Què bé ens ho passem, oi?

Trini ha dit...

I un pullover de cotó? No faria el fet? :)) -jo, com la zel, buscant alternatives-

pere ha dit...

Agraeixo i tinc en compte suggeriments i aportacions. La connexió insegura no em permet fer expícites les primeres impressions. Però continuarem, perquè el tema em sembla de vital importància.

Montse/Arare ha dit...

T'has deixat les camises de força, company! i creu-me, en necessitaríem "força"...

pere ha dit...

Que, no, que no, Arare, les camises de força les necessiten els qui tenen tendència a posar-ne.