4.8.09

el meu primer Ikea

La Joana, com que la seva germana sempre trobava alguna excusa per negar-s’hi, em va demanar fa unes setmanes que l’acompanyés a l’IKEA de l’Hospitalet, més amb la idea que li fes de copilot que per donar-li un cop de mà en les seves tries. Feia poc que se m’havia fet malbé la làmpada de peu (de veritat que he d’escriure làmpada?) i vaig pensar que era una bona oportunitat.

IKEA em va semblar un lloc sensacional, absolutament recomanable: multiètnic, laberíntic, amable.

Si no recordo malament, vaig comprar:

Dues cerveses (allà en vaig beure una altra).
Un entrepà de frankfurt d’un euro (al final em va venir gana i tenia molt bones referències dels aliments). La salsitxa semblava viva, tot i que havia intentat enganxar-la al pa amb la mostassa que rajava d’una aixeta col·locada sobre una taula semblant a les d’una sala d’autòpsies d’un hospital de tercera. La ceba liofilitzada també tenia una tendència desmesurada a l’escapoliment.
Una bossa de patates fregides. En arribar a casa vaig decidir que tenien un aspecte i un gust singular per al qual –sóc tan poc cosmopolita!- estava poc preparat, tot i que no vaig arribar a aquests extrems.
Una llauna d’anxoves “Abba” de color blau –la llauna, no les anxoves- de 100 grams. La tinc a la nevera.
Dos paquets grocs de piles (doble A i triple A). Estic fent servir dues piles AAA a la ràdio petita.
Si no fos perquè tant la Joana com la caixera em van mirar malament, hagués comprat un paquet de les mandonguilles sueques embossades que inundaven els frigorífics amb portes de vidre. M’agraden les mandonguilles de carn, encara que hi ha molts detractors que diuen que no és aconsellable demanar-ne als restaurants perquè són fetes de sobralles.

En resum, unes hores intenses i ben aprofitades. Del que va comprar la Joana, no en diré res; si ella ho vol fer, que obri un bloc.

Potser l’únic que em va saber greu d’aquesta primera visita és no fer cas del cartell que em convidava a “prendre seient” –sentit metafòric?- i el fet de no saber suec, cosa que m’hagués permès gaudir de la lectura d’algun dels llibres repartits i repetits en les múltiples llibreries del recinte. Ja hi posarem remei.



14 comentaris:

Júlia ha dit...

Veig que va ser tota una experiència... Sisplau, fora la làmpada, d'on ha sortit això? Ho veig per tot arreu, com el remaleït encontre i la tenda en el sentit de 'botiga'.

Això de prendre seient és una altra de tantes perles com es poden recollir anant pel món de la traducció cibernètica. Em recorda quan els grans 'prenien banys d'asiento'.

Clarissa ha dit...

Veus? Una foto com aquesta és la que m'agradaria veure dels teus llibres (o d'alguns dels teus llibres)... Això dels títols en suec és destrempador...

arati ha dit...

Doncs per ser una primera vegada no et va anar del tot malament... les primeres vegades, ja se sap, no acostumen a sortir tan rodones.

Et vares oblidar la salsa de raves i el salmó marinat, inigualables. Les patates (trumfes, en diuen a la meva terra) les debíes agafar aromatitzades, fastigoses. Les de sabor "natural" són bones i molt cruixents.

Hauràs de repetir... en aixó, també, es millora amb la pràctica.

Salvador Macip ha dit...

Ah, la primera visita a un Ikea, quin gran moment! Has sobreviscut, que ja és molt.

El pren seient és matador però de la làmpada, ho sento nois, em sembla que no ens en podem lliurar tan fàcilment...

Ferran Moreno ha dit...

Llum de peu, Pere, llum de peu. Les làmpades són les bombetes (o, millor dit, les bombetes són un tipus de làmpada)...

Ikea és perillós: o tens molt clar què vols i molta força de voluntat, o quan arribes a casa i veus què has comprat no pares de repetir-te: i això perquè coi ho vull? Per cert, la xocolata que venen és boníssima ;-)

Trini González Francisco ha dit...

I no et vas perdre!!! Increíble!

Laie ha dit...

Jo encara no m'he estrenat, i quan ho dic la gent em mira malament...

Avui en dia, si no tens facebook i no has anat a l'ikea -almenys- a menjar frankfurts, no ets ningú :-(

Júlia ha dit...

Doncs efectivament, em sembla que menjarem làmpada, i que el pobre llum de peu ho té magre...

Hi ha una obra de teatre que es diu una cosa així com ara 'Compre una pala para cavar mi tumba, en Ikea'.

O sigui que allà hi ha de tot.

miquel ha dit...

Això de la làmpada, que no lambada, Júlia, jo tampoc no sé d'on ha sortit, però veig que el seu ús il·lumina algunes botigues. Curiosament, al DVCB, l'única aproximació és lampadari, cosa que imagino que vol dir que és un mot de fa quatre dies. Quant a encontre, suposo que significa una trobada sense possibilitat d'entesa; i tenda, tothom ho sap, és, en una de les seves accepcions, "botiga sota un tendal".
De tot, a l'Ikea,certament, com en una república.

ja ho pots dir, Clarissa, els titols en suec eren destrempadors... i un estímul per aprendre llengües minoritàries.
Al final t'hauré de fer cas en l'assumpte dels llibres, però crec que serà decebedor :-)

No sé, Arati, malament no em va anar, però vaig pensar que no calia anar tan lluny (les patates tenien un color fosc i una textura irregular, a més d'un gust inedintificable que... en fi); m'hauré d'assessorar. Veus el salmó, en canvi, em va passar desapercebut.

He sobreviscut, SM, tot i ue no sé si podré oblidar l'estat de le plantes que es venien en dels llocs més llòbregs i que demanaven, mig mortes, urgència de llum.

Tens raó, Ferran, llum de peu. Quina dèria d'ultracorrecció que tenim de vegades.
No creguis, les botigues on perdo el seny són les d'electrònica i similars. I al xocolata, ai, només en menjo amb llet, però ho tindré en compte per possibles regals. La meva botiga de xocolata preferida fa cantonada Portaferrissa-Pi... ostres, com es diu?

Per arribar-hi, vaig fer servir el GPS, Trini. A dintre, sí que em vaig perdré, però tots els camins portaven a la caixa :-)

Laie!!! Nom'ho pensava de tu!
Em temo que jo aviat seré ningú :-)

Ma-Poc ha dit...

Sempre hi ha un primer dia per tot...

Francesc Puigcarbó ha dit...

VAGI PER ENDAVANT QUE EM NEGO A ESCRIURE LÀMPADA, semblaria la irene Rigau.
Quan a l'IKEA hi vaig anar una vegada fa vuit anys, quan s'havia de casar la meva filla gran, i vaig jurar i perjurar que no hi tornaria mai més. Em vaig angoixar molt, possiblement per la meva claustrofòbia i a sobre em vaig sentir força idiota. A més a més vaigh comprar nmés una cortina per la dutxa del bany que no valia per a res, atès deixava passar l'aigua. Un desastre. I no hi he tornat més. L'altre dia as Jet Lag les de T de teatre s'en fotien de l'IDEA que li deien elles, una parella es perdien per dins i en no trobar la sortida si quedaven a viure uns quants dies...

salut

Sadurní ha dit...

La veritat és que aquells llibres en suec són temptadors, encara que no els entengui. Ah, i també hi ha algun còmic. La veritat és que quan vaig a l'Ikea sovint m'entretinc més tafanejant aquests llibres (per mi) incomprensibles que no pas mirant mobles. De coses de la cuina també n'hi he comprat alguna vegada, tot sigui dit.

Salut,
S.

jaka ha dit...

Jo no hi he anat mai i crec que no hi aniré... de fet a Andorra i vaig anar una vegada perquè no ho vaig pogué eludir... i qui no havia anat a Andorra a comprar Duralex?
En fi, crec que soc rara. :)

miquel ha dit...

I un darrer, Mac, en la mesura de les meves possibilitats :-)

T'entenc, Fancesc. Jo no em vaig angoixar i sempre em sembla bé una experiència nova que no sigui traumàtica, però aquí s'ha acabat la història.

Ostres, Sadurní, mira que si ara m'agafen ganes de tornar a fullejar. Ets un pervers!

Amb tu, jaka, hi tornaria, segur que trobaríem alguna distracció :-)
Ho sento, Andorra m'agrada, hi tinc bons records més enllà de les compres. Boniques muntanyes, i altres detalls més llargs d'explicar.