22.12.09

els calendaris

Els calendaris no tindrien cap importància, ni tan sols existirien, si no fos perquè en aquest món tan mal organitzat des de fa anys que tenim la dèria de compartimentar i organitzar el temps en cel·les numèriques, divisibles en unitats més petites, amb una finalitat que, la veritat, se m’escapa però que em veig abocat a compartir amb la resta dels mortals que imagino que deuen trobar-se tan perplexos com jo. Dic que ho imagino perquè normalment els calendaris no són un tema habitual en les converses que mantenim.

Acceptada a contracor la necessària presència dels calendaris en la meva vida per raons de feina i altres imposicions menors, ha arribat un moment en què m’entra un neguit insuportable quan s’acosta la fi de l’any i encara no tinc els almanacs habituals: quatre en total . Un d’ells no em crea cap problema, el puc comprar en molts llocs, el Calendari dels pagesos. Des de fa uns anys, l’altre calendari imprescindible, que ara mateix tinc a la vista, és el que m’envia l’editorial Bromera –generositat que agraeixo-, juntament amb una agenda de sobretaula, un boli i alguns llibres (aquest any destacaria Els crims del carrer de la Morgue, amb una magnífica introducció). El meu company de feina i jo ja estàvem neguitosos pensant que la crisi havia afectat l’editorial quan aquest matí hem rebut el paquet amb el material especificat: gran alegria! El tercer calendari és de sobretaula, d’aquells amb espiral superior, un lema per a cada mes, etc.; l’envia al centre els Germans de Sant Joan de Déu, amb molts calendaris de butxaca també èticament instructius, i jo li demano a la secretària que me’l guardi; de moment no ha arribat. Finalment, cada desembre em passo per la Caixa de Catalunya a buscar l’exemplar que tinc a la cuina (sants, llunes, festes diverses....), que és on apunto amb lletra vacil·lant –em sembla que el col·loco massa amunt- els esdeveniments familiars a tenir en compte i algunes cites diverses (les terribles amb el dentista, per exemple).

Aquest any vaig coincidir en una sucursal de la Caixa de Catalunya amb quatre senyores que em precedien en la fila. Asseguraria que les quatre eren jubilades, però no em feu cas perquè no sóc gaire bo a l’hora de calcular les edats i les circumstàncies personals de la gent. Després d’una espera inhabitual –les dues noies d’atenció a les contribuents estaven, respectivament, enfeinades remenant papers i mantenint una conversa telefònica-, les senyores van ser ateses; totes quatre volien únicament actualitzar la llibreta, però vaig deduir que només era l’excusa –innecessària- per demanar el calendari del 2010. Pretensió vana, aquest any l’entitat bancària no ha editat calendaris, ni grans ni petits. Per un moment vaig témer una improvisada revolta cruenta, però una de les senyores, amb posat digne i intenció ofensiva, va declarar que ara mateix anava a una botiga de xinos, on sabia que venien molt bé de preu uns calendaris magnífics, cosa sobre la qual jo no tenia notícia. Les altres tres van secundar la proposta. Em vaig quedar un moment més per preguntar sobre el trencament d’una tradició que deixaria orfes de temps tantes llars catalanes. La noia, somrient i comprensiva, i esperant la contrapartida de la meva comprensió, va dir-me textualment que com que estaven en procés de fusió encara no tenien la marca de la nova entitat. Jo també vaig somriure i vaig sortir de la sucursal poc convençut.

Evidentment, vaig trobar la resposta absolutament inadequada, inconsistent, un engany. No em sembla que la fusió hagi aturat qualsevol dels processos d’intercanvi de diners que la institució duu a terme; no crec que hagi alentit cap operació amb els clients grans o petits. No he sentit dir que cap empleat ni directiu de la institució hagi manifestat: "no, no, no els podem acceptar les imposicions perquè encara no sabem com ens direm d’aquí un temps; sisplau, mentre ens trobem en aquesta situació, vagi a fer els seus ingressos a la caixa de la competència". Que no saben quin nom tindran? Doncs que facin calendaris sense nom o amb el nom de totes les caixes que es fusionaran, però que no em vinguin amb històries. Que ens diguin la veritat: "les nostres inversions han estat poc assenyades i volem estalviar uns quants euros". Ho entendríem, potser.

Que ens queda si no ens poden donar el calendari de cada any? Uns interessos de misèria, els mateixos que ens donen les altres entitats d’estalvis? Unes hipoteques que podem trobar més barates en altres llocs? Un color vermell que no m’acaba de fer el pes? L’exposició de Maillol? No els ho vaig dir, però abans de final de mes treure tooots els diners que els he confiat i aniré a ingressar-los en una sucursal de la competència en què m’han regalat dos calendaris que no es pot dir que siguin gaire bonics però que tenen els sants i les llunes i algun altre detall que m’ajudarà a passar el temps.

13 comentaris:

cidoGalvao ha dit...

May, may esteu content! Rondineu sempre!, Guimerà Jes.

Júlia ha dit...

Faràs santament, els calendaris de les caixes eren un clàssic, tots els bons costums es perden.

Quan jo estudiava, en aquells temps del tardo-franquisme, el capellà que ens donava religió, molt vellet i simpàtic, el pare Garreta, es planyia que a les llars catalanes, al menjador i en lloc visible no hi hagués ja ni el calendari, ni el rosari ni el Sant Sopar.

Júlia ha dit...

... a una bodega que hi havia al meu barri fins fa quatre dies en què van plegar els amors per jubilació cada anys ens regalaven calendari, en tenien dues modalitats, la fineta, amb paisatges muntanyencs o marines i la grollera amb noies poc tapades.

Sobre les caixes, poc a comentar, el pitjor és el tema dels interessos que ens fan tornar desinteressats.

Clidice ha dit...

hahahaha la Júlia m'ha fet pensar en què és cert, abans els comerços, alguns, tenien calendaris "de dones" i calendaris "d'homes". No hi havia pensat mai més! :) gràcies Júlia! I les caixes ara retallen en tot el que sigui "donar" al client, però, si no vaig errada, per dalt no retallen gaire encara. Ves que al final no sigui que la crisi és culpa nostra per demanar massa calendaris! que mira com som eh! ;)

Grigri ha dit...

aaaai pere quanta raó que tens... d'això se'n diu restricció de costos. I la resta, pamplines per vestir-ho una mica i no haver de dir-ho obertament.
Respecte a la nova entitat, on entenc pel què dius que has confiat a partir d'ara els teus estalvis, només recomanar-te que vigilis molt d'aprop la seva evolució. No està el pati per regalar calendaris a parells, una de dues: o realment és una entitat de primeríssima línia (que no per això et salvaries) o bé estàs davant de la proper entitat financera a "petar"!!!!

hmmmmmm..Perdó per la brometa...

kika ha dit...

de mal en pitjor va això de les caixes. ens tracten cada cop més malament i sense cap vergonya.
no crec que anat d'una a una altra hi guanyis gaire, però potser m'equivoco.
jo abans els feia servir els calendaris de la caixa, però últimament ja no m'agraden.
l'any passat vaig decidir comprar-ne un de xulo per la cuina, i aquest any suposo que hi tornaré...
bé primer en buscaré un a la caixa per si un cas, i si no me'l donen o no m'agrada me'n buscaré un de xulo i me'l regalaré :-)

Joana ha dit...

Jo no sé que faré, però crec que el millor de tot seria viure sense calendari, sense temps, lliures i sense anar a contratemps, una utopia, ja ho sé, pqeò quina meravella!

Montse ha dit...

bufbufbuf, a mi se m'està acabant l'agenda i ja vaig de cul... necessito un calendari! jo en sé d'un que fa un parell d'anys ens en va regalar un de preciós...

miquel ha dit...

És clar qe rondinem, amb el temps nos'hi juga!

Tu m'entens, Júlia.
Calendaris, no, que estaven a les cuines; rosaris, enlloc, però de santes cenes al menjador, a totes les cases, que la qüestió de la teca sempre ha estat un tema sgrat a Catalunya.
Ei, els meus calendaris més espectaculars de la meva infantea-no gaire imaginatius però que estimulaven la imaginació- es trobaven als tallers de reparacions d'automòbils i als camions del transportistes; ara s'han tornat moplt sofisticsts (tallers, transportistes i calendaris).

Ostres, clidice, em fas venir mala conciència, no sé si tornar els calendaris...

Grigri! I jo que estava gairebé a punt de demanar-te consell sobre quina entitat bancària seria la més generosa i segura! M'has deixat de pedra. Ets una nihilista!

Segur que els calendaris de les caixs, si és que n'hi ha més d'una ue encara en doni, no t'agradarà, kika; però és que jo fa tants anys que els faig servir... Ep, que de tant en tant, a més dels que e regalen, en compro algun d'especial.

Una meravella, Joana, si no fos perquè sempre hi ha algú que té la dèria de recordar-nos que existeix el temps i els calendaris. Normalment són els qe ens paguen perquè tinguem temps per dedicar-los els que ens ho recorden. Que no saben que el temps no existeix?

Jo, arare, tinc la tira d'agendes amb poquíssimes pàgines escrites. Suposo que en compro per si de cas algun dia recordo que les agendes solen fe serveis valuosos, tot i que sovint són una nosa, pèrquè, és clar, si llegeixes que tens una cita et veus amb l'obligació d'anar-hi. Ai!
Uf, gràcies pel record :-)

kika ha dit...

últimes notícies!
1) la caixa tarragona dona calendaris: sorpresa!
2) són bastant decents:novetat!
3) plens de propaganda de l'entitat: cap sorpresa!
:-)
de moment estic servida, però potser encara m'entretindré a buscar-ne un altre... si tinc temps :-)

lola ha dit...

I una altra cosa, als de la meva quinta: No trobeu a faltar les "estampetes" dels "aguinaldos", allò de "El basurero les desa..., amb poema inclòs"?
Tots els bons costums se n'estan anant en orris.
Jo, els calendaris, me'ls compro perquè n'hi ha de preciosos, i són un objecte més de desig. Però, aix`p de les caixes, en general, no té nom.

Bon Nadal, Pere! Una abraçada.

miquel ha dit...

Doncs hauré d'anar a la Caixa de Tarragona, on, com és natural, tinc una libreta, encara que estigui mig adormida :-)

És veritat lola, ens falta aquell intercanvi més personals d'altres temps. Ara, en el cas de les estampetes que esmentes, arribava un moment en què t'entraven ganes de fer les teves pròpies per intercanviar-les: "El veí del 4t, 2a li desitja que passi..."

Bon Nadal, lola (ara alguns en dirien "festes d'hivern"). Una abraçada

Grigri ha dit...

Nihilista? Doncs potser sí, sobretot depenent del dia... jjjj..

sobre el tema dels consells la veritat és que no estic massa al dia de qui regala calendaris i/o agendes. Tinc parents al món bancari però no a oficines, de manera que aquestes detalls se'ns escapen. La única cosa que et puc dir és que ha de ser per molt que les Caixes no se'n surtin d'aquesta, no han de repartir dividends a accionistes i això dóna molt marge per destinar tots els beneficis a "tapar forats" o a la coneguda acció social. De manera que ho han de fer molt però que molt malament en els propers 2-3 anys perquè es perdi la costum de regalar calendaris. I això seria tant vàl·lid per Caixa Catalunya com per la resta...