No escric res, ni en clau interna, perquè entenc que no cohesionaria prou les idees i les paraules, però no em puc estar –terrible vici- d’avançar desordenadament temes que se’m volen escapar:
La sobirania –vull dir els referèndums- de Catalunya, també a Barcelona.
El batacisme, una lluita fraticida.
La incompetència sanitària centrada en l’hospital de Sant Pau.
Tercera part, i darrera, sobre els e-books.
La fotografia improvisada o la fotografia preparada: afició, art, negoci.
...
Gairebé estic segur que després d’escriure una anotació tan patètica hauria de pensar que m’ha arribat l’hora de fer un descans en l’escriptura pública. Vencerà la racionalitat o la peremptorietat dels dits que busquen el teclat? No ho sé, però el meu nom al principi de la segona opció sembla un auguri que tot i que no s’adiu amb consciència de la transitorietat del que escric m’acabarà empenyent cap a ... què rima amb transitorietat?
Bé, vaig a treballar una mica, a veure si a les dues puc ser al llit.
MEMORIA, VACUNA CONTRA EL POPULISME
Fa 31 minuts
10 comentaris:
t'estava buscant al principi del batacisme... "elba"? "el bata"? "el bataci"...??
quan t'he vist los ditets, m'has fet riure :) (d'imaginar-te i perquè m'alegra que escrigues)
mira què he trobat al youtube...
no rima amb transitorietat, però... és que encara no ha après a parlar :)
http://www.youtube.com/watch?v=bXuBiCPz6QM
si vols fer un "retiro" provisional... què hi farem, però... m'agrada llegir-te.
bona nit, pere
Eu te amo
Chico Buarque
Composição: Tom Jobim / Chico Buarque
Ah, se já perdemos a noção da hora
Se juntos já jogamos tudo fora
Me conta agora como hei de partir
Ah, se ao te conhecer
Dei pra sonhar, fiz tantos desvarios
Rompi com o mundo, queimei meus navios
Me diz pra onde é que inda posso ir
Se nós nas travessuras das noites eternas
Já confundimos tanto as nossas pernas
Diz com que pernas eu devo seguir
Se entornaste a nossa sorte pelo chão
Se na bagunça do teu coração
Meu sangue errou de veia e se perdeu
Como, se na desordem do armário embutido
Meu paletó enlaça o teu vestido
E o meu sapato inda pisa no teu
Como, se nos amamos feito dois pagãos
Teus seios ainda estão nas minhas mãos
Me explica com que cara eu vou sair
Não, acho que estás te fazendo de tonta
Te dei meus olhos pra tomares conta
Agora conta como hei de partir
bon'hora-nit.
hi ha dies que es poden fer servir per descansar la ment... a vegades si no fas al cos, ell mateix t'ho demana explicitament.
només un breu descans, eh? :-)
Pere, et passa com a mi, només que si jo no escric o m'estic uns dies sense fer-ho, ningú s'esquinça les vestidures. Però si ho fas tu... ens deixes orfes!!!
així doncs, Pere, descansa un, dos, treeeees dies, però després, sisplau, fes anar els dits damunt el teclat. El que dius ens agrada, ens interessa, ho necessitem!
ah! noi, què vols? és així!
p.d.- m'agradaria que t'adonessis del molt-moltíssim que he après "aquí" amb tu! (potser et pujaria una mica l'ego) (o potser no, aix)
com vols escriure si no ho fas. a vegades donem pals de cec, però sense fer-ho, cada dia, malament rai! ja ho saps: nulla dies sine linea (llegir i escriure :P)
per cert, abans m'he oblidat de dir-te que ja tinc un reader d'ebooks...al final res del sony que m'agradava, sino el leqtor vulgaris.
encara no hi he jugat gaire... pero no te gaire bona pinta. si vols ja t'anire explicant les meves experiencies amb l'estri aquest...
la rima? no sé si serà bona però jo tiraria per... pereserionitat: vés... m'ha semblat que t'escauria veure't serè amb un bourbon a les mans, entre dits tacats de nicotina i amanyagats de teclat amb parla ebrenca i serena...
petons i llepades d'anar fent acabament d'any!
t'acabarà empenyent cap a la reincidència, sens dubte. Per fer-ho rimar, diria cap a ...la productivitat? la cotidianitat? o criminalitat?
el meu batacisme és més d'anar per casa, Iruna, una lluita d'oclusives i fricatives amb un desenllaç que ja es veu venir.
ja és ben bé com el vídeo del cosí aquests dies, encara que ell tecleja amb molta més força i convenciment :-)
No és tant que vulgui fer un "retiro" com el convenciment que caldria que el fes, tu ja m'entens perquè a tu també et passa.
Què sé jo, iruna...
Bona nit i gràcies per anar venint.
Bonic poema. Saps, em recorda una mica Estellés, potser amb més suau.
És una sensació estranya, kika, la lluita que manté la meva ment amb els meus dits. No sé com acabarà.
Va, va, Arare, que avui ningú s'esquinça res per ningú...
I no em diguis aquestes coses que ja saps que sóc una mica esquerp i no sé com agrair les paraules i els sentiments amables.
p.d. m'agradaria explicar-te com gaudeixo de la teva sensibilitat.
No, no tinc el dia.
Més que res, clidice, es tracta d'una sensació d'inutilitat, de cansament, que em costaria d'explicar. Espero que sigui transitòria.
Bé, kika, encara que et veig una mica decebuda per no tenir el lector que volies, estic segur que t'ho passaràs molt bé. I tant que m'agradarà que em vagis explicant.
La primera pregunta és: què se sent en el primer contacte?
La segona: què hi vas posant a dintre?
no s'hi val amb paraules inventades, gatot.
No vas desencaminat: tacat, l'index de la mà esquerra; bourbon, més que escocès, només alguns festius; la parla, mestissa, després de tants anys a la capital de la futura sobirania.
Gràcies per l'afecte que sempre em fa efecte.
Ens hem creuat, xurri :-)
Sí, si, tens raó, no t'ho puc amagar ni amagar-m'ho; però per fer-ho rimar, diria que em fa por l'obligatorietat, i això que no em paguen.
Publica un comentari a l'entrada