Algunes d’aquestes marques, com, per exemple, la primera i la darrera, ja han estat engolides per la competitivitat voraç d’un mercat que treu novetats a una velocitat de vertigen i les seves càmeres només es poden trobar de segona mà o potser entre les restes de botigues petites que un dia es van deixar enganyar per preus aparentment competitius.
Canon i Nikon, les dues marques que mantenen un frec a frec més directe en aquest moment en el camp de les rèflex, tenen respectivament, entre compactes i rèflex 32 i 18 models diferents que es poden trobar amb certa facilitat en el mercat. La més barata de Canon costa 83 euros, la de Nikon, 71. Qualsevol màquina de fotografiar actual serà tècnicament obsoleta dintre de cinc anys, i tiro llarg.
Hasselblad, té una càmera de 60 megapíxels que es ven per 28.995 euros. Dubto que si la tingués fes millors fotos.
Ara que tots fem fotos, quantitats infinites de fotos, què pretenem quan premem el disparador?
Congelo l’instant, guardo una història, passava per allí, agafo un moment sorprenent, se m’ha disparat sola, jo també hi era, sóc una artista, dono fe, somio, em distrec una estona, busco constantment, invento un llenguatge, condenso vides, fabrico àlbums, veig amb uns altres ulls, comparteixo experiències...
Miro Un día en el Bulli. Em fascina. Fan fotos de cada plat amb una càmera rèflex; al menjador fan servir una compacta per fotografiar els clients. En Josep Maria Pinto, que surt als títols de crèdit, és el nostre duquena?
Vaig fer la darrera foto de Solé Tura mentre escoltava l’Orquestra Àrab de Barcelona. És molt dolenta: hi havia poca llum i massa caps. A més, de Solé Tura em quedo amb tot l’àlbum.
Pujo dues fotos (em quedo la tercera) d’una de les meves darreres històries. També són molt dolentes, però em serveixen.
Demà me n’aniré al nord a fer fotos.
14 comentaris:
Jo que no hi era gens aficionat a les fotos, des que surto en bici li he agafat afició, i ara ja porto sempre al damunt la máquina, una Olympus Camedia, que no se si és bona o no, jo apunto i disparo i la màquina fa la resta. I éstic en tu en que simem comprés la màquina aquesta que vañ 28.000 euros no faria millors fotos, tot i que suposo si milloraria atès em trobo que com gairebé sempre faig les fotos a trenc d'alba la llum que registre el meu ull la màquina no la recull i surten fotos més fosques que després haig d'aclarir i donar una mica més de color a l'ordinador. A banda la fotografia té un problema, quan tu miras un paisatge observas el tot en la seva grandesa i la foto en recull una part.
et deixo l'enllaç del meu bloc de fotos Instants, en vaig penjar ahir dues a primera hora fetes a PÑarets del Vallès.
http://anoharradelvalles.blogspot.com
bon pont de la Puri.
jo feia fotos abans, quan era caríssim revelar-les.
des de que hi ha digitals en faig menys... de fet no acabo d'aprendre a fer servir les càmeres digitals. em surten borroses les fotos... potser hauré de pràcticar més... i mentrestant hauré de pensar, perquè disparo?
:-)
que vagi bé el pont pel nord i que facis moltes fotos.
jo men' vaig cap al sud!
parlant de fotograia sr. Pere, fa un temps vaig decidir de continuar en certa manera el blog eròtic de Velis Nolis, la majoria de fotografies són d'un fotògraf Ucraines que em va descobrir en marc Vidal, Pavel Kiselev, que no només fa fotos de nus sinó també de paissatges i per a mi es un gran fotògraf, et deixo l'enllaç
http://www.provamm.blogspot.com
perdona, m'he deixa't l'enllaç d'en Kiselev, al qui si alguna cosa li hauria de retreue últimament és que retrata noies anorèxiques o gairebé.
http://www.photosight.ru/users/912/
Doncs m'agrada molt la primera.
Fer fotos és un divertiment notable, i una manera de mirar més, tot i que de vegades t'absorbeix massa i llavors no et deixa veure.
Bon pont.
Impressionant foto la primera de totes amb el finestral amb l'avi assegut i de fons el periòdic que tot ho diu i tot ho contempla :)
L'imperdible de ℓ'Àηimα
jo sóc negada per fer fotos, però m'encanta fer-ne. Quina paradoxa...
que passis un bon pont, Pere!
Què deu ser, Francesc, aquesta dèria que tenim alguns, des de fa més o menys temps, de captar l'instant?
(quina Camedia?, et preguntaria un aficionat)
És veritat que amb freqüència el que veie no queda registrat en la imatge que fem, però de begaes també passa que quan mirem la imatge veiem matisos que no havíem vist: vagi una cosa per l'atra. De tota manera, és un goig tenir un aparell que reprodueix amb fidelitat allò que se li posa davant.
Em sorprèn la teva capacitat de tocar tants temes i fer-ho bé.
Certamen, massa primes pel meu gust; a més, crec que cada vegada m'agrada més l'erotisme més improvisat, menys preparat, com més casual. N'estic tip de veure "poses".
Què tal el pont?
Uf, kika, amb les digitals és un no parar. Potser el que passa és que com que no costen res, en tot moment tenim el dit a punt.
(m'ofereixo pe a classes elementals)
Ja ha pensat per què dispares?
Què tal el viatge al sud? Ens en diràs alguna cosa?
Ets generosa, xurri (em sentia una mica voyeur, ja saps.
Confirmo el que dius i afegeixo: també una mica una manera d'aïllar-se, de desconnectar.
Què tal, el teu pont?
Gràcies, jordi (àvia, no avi). La idea penso que era bona, la plasmació, improvisada.
No és veritat, Arare, tal com consta en les que he vist.
Gràcies, araja som al'altra banda ogairtebé :-)
es una Camedia C450zoom
Bé, Francesc, una càmera de 170 grams que t'aconsgueix unes bones fotos. Potser massa automàtica, però excel·lent per viatjar, i, contra el que pensen alguns, pefectre que funcioni amb piles i no amb bateria.
Bé ens hem de guanyar les garrofes...
bona pregunta! em sembla que disparo perquè me vull emportar el que veig, perquè ho voldria tenir sempre...
després també penso que no vull tenir res desat, que no cal acumular res, ...
i després torno a començar.
hi seguiré pensant a veure si ho puc fer més linealment.
creus que així resoldré el problema de les fotos borroses? em surten així perquè tinc una vida borrosa?amb classes elementals em curaria? :-)
Home, duquena, en el cas del Bulli segur que a més de les garrofes et van donar altres aliments més sofisticats :-)
És l'etern dilema, kika: guardar i desprendre's. De fet, totes dues opcions són correctes i poden conviure; és cosa de cadascú aconseguir l'equilibri.
No, les fotos borroses no són la conseqüència d'una vida borrosa (la teva no ho és), sinó d'una càmera sense l'estabilitzador adequat. Qui sap: classes o canvi de màquina :-)
i també hi ha una dilema entre voler guardar el moment i gaudir-lo. això m'ha fet anar i venir de la fotografia algunes vegades: si estas pendent de fer la foto no poses prou atenció al que veus... m'hi has fet pensar...
una càmera sense què? ai, la meva no te ni això ni res, segur. és de les baratetes. en tinc una reflex que no és digital i que ara ja suposo que deu ser un pecat fer-la servir...
pensaré en aquests dilemes, per veure si decideixo tornar-hi, i potser et recordare la teva oferta més endavant :-)
Publica un comentari a l'entrada