15.12.11

pirates i corsaris (1)

Avui he llegit dos articles que m'han semblat complementaris més que antagònics. En deixo un per demà i passo al primer. Destaco només la història que ja fa alguns anys que remenen alguns editors (aquí podeu llegir l'article més o menys sencer):

Según sus estimaciones (les de Xavier Mallafré, president del gremi d'editors), la mitad de todos los libros que se publicarán en 2012 lo harán tanto en papel como en formato digital, en un escenario todavía "algo inseguro" para muchos autores, que no ven clara su publicación digital por temor a la piratería, ha dicho.

Una de las mayores preocupaciones de los 300 agremiados es la piratería, que sitúa a España como el treceavo país que más libros piratea, y que en cifras de facturación representa una pérdida de 1.500 millones de euros anuales al sector - unos 750 millones al semestre, según ha constatado en un estudio -.

"Si no existiera esta piratería, el sector editorial español estaría viviendo un momento espléndido", ha evidenciado Mallafré, que ha aprovechado para pedir al nuevo Gobierno un cambio legislativo que penalice de alguna forma la piratería editorial.

No sé què pensen els escriptors -els que cobren, és clar- de l'assumpte dels pirates, ja en faran una enquesta; el que em crida l'atenció del primer paràgraf és la previsió d'un 25% de llibres en format digital. Estic segur que ni de bon tros hi haurà aquest percentatge de lectors que facin servir e-readers, cosa que em confirma que produir llibres digitals és baratíssim; que es venguin és diferent... Si encara aquests guanys revertissin en els autors...

Heu llegit els dos darrers paràgrafs? La pirateria espanyola és espectacular. Us fixeu, però, que no parla de percentatges? Quants llibres es pirategen? Quantes vegades un mateix llibre piratejat passa per diverses mans? Res de res. En el mateix article, una mica més avall, Josep Massot ens aclareix l'origen de les xifres:

Mallafré va repetir una xifra que els editors donen els últims mesos: que la pirateria suposa un perjudici de 750 milions d'euros al semestre, cosa que comportaria 1500 milions anuals. Una suma tan alta, de ser certa, faria d'Espanya el primer país en el qual la lectura digital i la tradicional s'aparellarien i els espanyols serien els pirates més cultes del món. El misteri es resol quan se sap que la xifra és només la projecció d'una enquesta feta a 2000 persones a les quals es va preguntar si en un futur estarien disposades a descarregar llibres electrònics sense pagar.

Ai, ai, ai, Mallafré, que al final ficaran a la presó aquells que ni tan sols tenen e-readers. D'això se'n dirà justícia editorial preventiva. Sobtadament em ve una ferum com la de la SGAE. De jutjat de guàrdia!

Hi ha algú que sàpiga les xifres reals de pirateria? Jo no les sé, però puc assegurar, després d'investigacions exhaustives, que els pirates de llibres en català són tan escassos o tan ineficaços que amb prou feines les edicions en paper de les seues còpies ocuparien un prestatge d'una llibreria modesta, d'analfabet acaparador de llibres de les Caixes, de quan les Caixes encara regalaven llibres, esclar. I és que Catalunya en algunes coses continua a la cua del món per molt que alguns ens vulguin fer creure el contrari.

9 comentaris:

Allau ha dit...

Els pirates en català ens avergonyim com un sol home. Els que s'han copiat el darrer Ruiz Zafón, comencen a penedir-se: que parlin de tu no és necessàriament bo.

El veí de dalt ha dit...

Gran post! Tenim pirates digitals catalans? Vaja... Amb prou feines tenim lectors catalans...

gatot ha dit...

Ja anava essent hora que algú -algú ho havia de dir- parlés de qui publica (cobrant, se suposa) en alguna premsa que no sigui la esportiva. Els pobres periodistes espotius han d'omplir planes i planes d'inventives -subvencionades o no- cada dia. Però els que publiquen "opinió", "ciència" o "política" a qui tenen llogat el cul?

Van pel camí, em temo, de la classe política... al final, no se'ls creurà ningú. Per capullos!

(disculpa el to, pere, però la demagògia em treu de polleguera)

bon dijous.

Júlia ha dit...

Hi ha molt poca oferta en català per piratejar, tindria mala consciència si pirategés un llibre minoritari i poc promocionat però quan es tracta d'altres més mediàtics no em sap cap mena de greu, la veritat. Més greu si hi entrem a fons és el problema de l'oferta a les biblioteques de llibres 'acabats d'editar'. Potser haurem de meditar sobre si tot ha de ser de franc o no.

Anònim ha dit...

29.000 MILIONS D'E.,SEGONS"HACIENDA", A COSTAT LA PIRATERIA A LA PENINSULA IBERICA,CONTABILITZANT LLIBRES,MUSICA,VIDEO,....I MES DE 10.000 LLOCS DE TREABALL.....A
MI NO HAN SEMBLAR BE,DEC SE D'UN ALTRE EPOCA,MES SOLIDARIA.LA TECNOLOGIA NO DONA DRET A "ROBAR", JO SOC DE LAS QUE PAGA PER TOT,AIXI TINC DRET A CRIDAR I PROTESTAR.....
JUGANT AMB BARCELONA

miquel ha dit...

Allau, com que els catalans hem estat tan piratejast al llarg de la història -encara que deú n'hi dó, quan hem pogut-, ara ens costa de transgredir la llei.

No sé si hi ha molt lectors catalans, veí, però segons acabes de publicar i em consta, tenim un dels percentatges d'escriptors per càpita més alts del món :-)

La veritat, gatot, és que el nivell del periodisme esportiu (ràdio i tele inclosos) també és de jutjat de guàrdia, però si hi ha consumidors...
Quant al periodisme en general, el que se'n diu notícies a partir d'investigació, ben poques i de segona categoria, sense entrar a fons en els mecanismes darrers de funcionament del món en què vivim.
El cul, amb dignitat o sense, sempre es lloga o es ven per diners, no importa a qui; després considerem que ha estat ben lligat o mal lligat.


Júlia, de possibilitats de ser piratejat en català hi ha molta cosa si comptem les traduccions que, en bona part, és el material es troba en castellà.
Els llibres amb poca venda ningú els penja a internet, a no ser els propis autors.
Tot plegat, biblioteques incloses, és un tema de debat que actualment ofereix moltes possibilitatsi segurament pocs resultats satisfactoris.

OSTRES, OLI, AQUESTS D'HISENDA JA INCLOUEN PORTUGAL EN ELS SEUS NÚMEROS? ESPERO QUE NO ELS HAGIN FET DE LA MATEIXA MANERA QUE EL GREMI D'EDITORS.
EN QÜESTIONS DE LLIBRES, COM EN ALGUNS ALTRES NEGOCIS, HAURÍEM DE TENIR TAMBÉ A RETORNAR EL PRODUCTE SI NO QUEDEM SATISFETS. NO ET POTS IMAGINAR COM S'EMPETIRIA LA MEUA BIBLIOTECA.
CRIDAR I PROTESTAR HO PODEM FER TOTS, ARA BÉ, PEL CAS QUE ENS FAN... NOMÉS CAL VEURE COM ENS RETALLEN PER CULPA DE LLADRES I INEPTES I RES A FER.

gatot ha dit...

Vui pensar que alguns ni el lloguem ni el venem per diners, pere; la darrera vegada que ho vaig fer va ser fa vint-i-cinc anys. I vaig ser jo que vaig dir prou.

Sé que molts altres tampoc el lloguen.

iruna ha dit...

si cada "artista" (incloent els escriptors) pogués piratejar-se a si mateix a internet, donant l'opció a que el públic pogués comprar-lo o no fer-ho, a qualsevol preu, no et sembla que potser "se guanyarien millor la vida"? així sabrien que allò que estan venent és tal qual allò que han escrit, musicat, etcètera, tal com ells ho han fet, natros també ho sabríem, si els ho anéssem a buscar a ells mateixos... podrien arribar a més gent, i de més a prop, i potser alguns no guanyarien tant com ara, però altres tindrien com a mínim l'oportunitat de mostrar el que fan i comprovar ells mateixos com els respon la gent.

segurament és una bestiesa això que dic, però...

ho dic perquè les compres que he fet de llibres i de música en los últims anys han sigut gràcies a haver pogut arribar-hi primer a través de la pirateria, en mula o des de fragments d'autors que algú "ha robat" i ha compartit a internet. si no els hagués trobat així, probablement no sabria ni que existixen.

per a que et piratege algú, potser més val piratejar-se un mateix i ser tu, directament, qui pares lo cul. tant si ho fas tu com si ho fa algú altre per tu (la indústria oficial o la pirata), pot ser que et follen, però si ets tu qui t'hi poses, potser a vegades pot fer-te gustet, i els altres poden saber amb qui ho estan fent (no sé si ho he expressat gaire bé...)

miquel ha dit...

T'entenc, gatot, però no sé si m'entens, tot el que es lloga i es ven es per diners, el concepte va implícit en els mateixos verbs. Una altra cosa és que la venda o el lloguer sigui una tria en què entren consideracions diverses més o menys altruistes.

T'entenc, iruna, i alguns ja fan més o menys això; jo de tota manera, no tinc una resposta, una idea clara, no ho sé; a la fi jo només sóc un consumidor en aquest cas.
I continuo entenen el que dius, però en darrer terme els diners, com més millor, és, si no m'equivoco, el que continua movent el món: els diners dels cotxes, de les teles, de les verdures, dels llibres... No deixen de ser productes, alguns més sacralitzats que d'altres segons per qui.
El post d'avui, suggereix aquesta direcció.
Bona nit, iruna.