Potser té raó la Montse, que en un comentari al post anterior s'alarma dels ritme de tot plegat. Una mica de calma, que encara queda temps i cal fer les obres ben fetes perquè si no perilla la casa. Home, senyor Bustos, alcalde de Sabadell, i que sé jo quants n'hi ha com vostè, em sembla perfecte la seva hospitalitat quan diu que al PSC hi tenen cabuda federalistes, confederalistes i fins tot independentistes, però abans haurien de tenir clar quina construcció volen fer vostès, perquè em fa l'efecte que alguns dels invitats no sabrien què fer a casa seua i, a més, dubto que siguin capaços de fer una obra tan esplèndida i perillosament inestable si barreja tants elements. I em temo que moltes altres cases patiran del mateix mal en els pròxima dies, però potser no tant.
No estic segur que la pel·lícula -ja començada quan he clicat el canal- que ens han passat aquesta nit a BTV hagi volgut ser una aproximació simbòlica a l'estat de la qüestió. Per cert, quin plaer gairebé oblidat poder veure per televisió TOTS els títols de crèdit. A poc a poc, en lletres blanques sobre fons negre anaven passant funcions i noms, fins i tot l'ajudant de l'electricista, els noms i detalls de totes les cançons... Una passada! No he estat a temps de gravar-ho per asseure'm després al sofà i veure una vegada i una altra com anaven pujant lletres i lletres i lletres...
«Ànimes mortes», de Nikolai Gógol
Fa 1 hora
3 comentaris:
Fa poc llegia un article al diari queixant-se d'això que tallen els títols de crèdit, tampoc no m'agrada la moda actual de posar-los sempre al final, al principi anaven fent ambient.
Òstres, només em faltava aquesta pel·lícula! Aquests estiu vaig tenir un "accident· a la cuina de casa, s´ha de canviar tota...no vulguis saber el desastre.Ja he posat fil a l´agulla per renovar-la però me´n veig un bull. El "delineant" no ha ferrat un ou en sa vida i me´n fa de l´alçada d´un campanar. Encara no tinc el projecte definitiu i és una cuineta com una capsa de sabates ( d´aquí el problema també). Em fa una mandra horrorosa només de pensar quan m´entraran els pepes botellas i otilios de torn. Però ens hi em de posar abans no ens caigui l´hivern a sobre...
Això mateix deu passar a la casa política dels altres.
Sigui com sigui, Júlia, tallar els crèdits és un crim... I anar incloent publicitats diverses mentre van passant els fotogrames ja és de pena de mort.
Així que també vas veure la peli, A. :-)
Uf, canviar TOTA la cuina :-( A mi em tocarà fer-ho aviat, al menys en part, no per un accident, sinó pel temps. Ja m'esborrono... I entre la pel·lícula i el que tu dius... Ja ens explicaràs.
Publica un comentari a l'entrada