Llegeixo en una entrevista a Houellebecq, que ha estat uns dies a Barcelona amb motiu de la presentació del recull poètic editat per Anagrama, unes quantes opinions literàries i vitals que em reconforten i d'altres no tant. Entre les primeres, la proximitat entre poesia i fotografia o pintura, més que a la novel·la.
Força ironia en tota l'entrevista, depressió (?) i un pèl de crueltat, per exemple en la darrera resposta:
Coneix independentistes catalans?
Els espanyols tenen tantes desgràcies que no poden afegir-los això ara. Pobra gent, siguin simpàtics amb els espanyols, home, no els incrementin el patiment marxant. Només els faltava això.
No cal fer-li cas del tot, però jo sí que estic per la simpatia, no hi puc fer més.
P.S. Sembla que blogger ens ha enviat a la nova interfície definitivament, al menys jo no hi trobo possibilitat de retorn. Em sentia més còmode a l'antiga i la trobava més ràpida. Potser és una qüestió d'hàbits; li hauré d'anar trobant els trucs.
CINC COSES IMPORTANTS EN LA GUERRA DE TRINXERES
Fa 44 minuts
4 comentaris:
Ja vaig llegir Houellebecq, no és un personatge que m'interessi massa i una de les poesies que vaig llegir em va semblar prou demagògica.
Quan a blogger, serà questió d'anars'hi acostumant, a mi m'agradaba més l'antiga, però qui paga mana.
salut
D'acord amb en Francesc, no m'agrada aquest autor.
Una resposta molt francesa, per altra banda.
Francesc i Júlia, jo gairebé no el conec aquest escriptor, així que no puc opinar. En canvi, trobo que l'entrevista té prou suc, inclosa la boutade final.
Exacte, Francesc, si no ens grada blogger només podem marxar, però no li podem demanar res.
Publica un comentari a l'entrada