M'agrada llegir les col·laboracions de Fernando Ónega als diaris. Em fa la impressió que és un personatge informat, mesurat i que incideix en els punts importants de l'actualitat política peninsular; que el senyor Ónega sigui gallec no té cap importància. En un paràgraf -molts interrogants- de l'article que li he llegit avui diu:
I la societat civil, que fins ara no ha tingut temps, potser tampoc té ganes (potser va tenir por?) de pronunciar-se. Què en pensen, per exemple els sindicats? Quin és el parer dels empresaris? Que en diuen les patronals, les grans multinacionals de catalans o el botiguer? Que opinen els científics, els investigadors, l'univers de l'art, les associacions culturals, el món intel·lectual que no escriu cada dia al diari?
El senyor Ónega té molta raó. El dia 11 únicament es va pronunciar un milió i escaig de persones, potser alguns sensepapers i tot que no haurien de comptar en el còmput -ei, això encara no ho ha dit ningú!. En dies posteriors, alguns, dels qui hi van ser i dels que no, han anat dient la seua; però encara en falten molts i imagino que alguns no obriran boca o diran alguna ambigüitat -escoltis algun partit polític- que serà impossible d'interpretar o, tot és el mateix, s'interpretarà perfectament. En tot cas, cal donar temps al temps i recordar que en darrer terme, una vegada hagin parlat els qui volien parlar (valen més uns que altres?), el que importarà és anar fent,amb data si convé, però sense precipitació.
Entenc que el senyor Ónega demana l'opinió dels qui viuen a Catalunya o són catalans. ¿I la opinió de la societat civil espanyola: corporacions, patronals, científics, associacions culturals, artistes, món intel·lectual que escriu o no als diaris, botiguers i tants altres...? Encara els hem sentit menys. Estic segur que ni Ónega ni jo demanarem les veus peninsulars de fora de Catalunya. No perquè pensem que és un assumpte intern dels catalans o perquè pensem que potser no tenen ganes de parlar de l'assumpte o perquè tinguin por de pronunciar-se, sinó perquè estic segur que tant ell com jo estem segurs que la gran majoria dels opinants ens remetrien a la Constitució i, en conseqüència l'interès d'aquestes veus no aportaria cap novetat al debat.
Però potser m'equivoco, i si Fernando Ónega no esmenta ni demana res als de fora és perquè pensa que el que passi a Catalunya és cosa dels catalans i dels empadronats a Catalunya. Tot pot ser, encara que ara no sigui.
«Ànimes mortes», de Nikolai Gógol
Fa 2 hores
6 comentaris:
Una actitud molt del present és anar darrere dels fets, segons el que passi diré el que toqui, no fos cas...
I en el cas dels polítics és normal, encara que potser -actualment- alguns són tant ràpids de reaccions que després se'n penediran.
a mi tot plegat em desborda, jo sóc més lenta, ho sento. I com més velleta em faig, més lentitud. A mi ja em comencen a "agobiar" (aclaparar?) els blogs, així que imagineu-vos els tuits, feisbucs, notícies llampec i que els polítics hi vagin al darrere sense pensar!
deu ser que no sóc d'eixe món...
... perquè els programes de la tele i els mitjans de comunicació van a toc de tuit!!!!
es un afer intern, malgrat el que digui Soraya Saenz de SantaMaria.
Força d'acord amb tu, Montse. I no es tracta només de ritmes sinó de canvis sovint insospitats en les valoracions. En tot cas, redueix la tensió el fet que tot el que es diu ha estat dit moltes altres vegades i els missatges són elementals, gairebé primitius, fàcils d'assimilar.
Bé, Francesc, jo crec que més aviat és un assumpte internacional, o al menys espero que ho sigui.
Publica un comentari a l'entrada