cinc apunts breus de fotografia i unes quantes fotos

M'agrada la fotografia que no tingui gaire preparació prèvia i sobretot amb poca manipulació posterior, que no siguin gaire preciosista. No és que no em pugui extasiar i trobar un alt mèrit artístic en aquest tipus de fotos, però prefereixo la imatge immediata, la del carrer, del paisatge, dels interiors tal qual, la de la gent que no sap que fa de model. També moltes d'aquestes fotos tenen preparació prèvia i petites manipulacions posteriors. Sovint són fotos pensades amb anterioritat, buscades fins a trobar el moment oportú, descartades i tornades a fer, excepte, esclar, les del fotoperiodisme que freqüentment depenent de l'atzar.

Des de l'1 d'octubre fins al 20 de novembre, a la galeria Trama, dit d'una altra manera, al pis de la Sala Parés, exposa Ángel Marcos. Imatges de Barcelona, carrers, edificis, algun interior, gent. Extraordinària nitidesa i profunditat de camp en les seus imatges, tot i que en algun primer pla juga amb el moviment: la gent passa i la ciutat roman. M'agraden les fotos. Es venen; la més barata val... 6.000 euros? En fotografio algunes.

Avui ha sortit al diari, al que llegeixo en paper, però ja fa anys que va començar la història. Una parella americana va comprar algunes fotos a un antiquari de San Francisco. Amb el temps-no sé com va anar- sembla que es va descobrir que en un dels daguerreotips que van comprar per dos dòlars apareix Billy el Nen. És, per tant, la segona foto que es té del personatge. Aviat se subhastarà. El preu de sortida estarà per sobre dels quatre milions de dòlars. Per què l'única foto que es conserva de la meua besàvia no me la voldrien en cap subhasta? Document històric, col·leccionisme, fetitxisme...? Oferta i demanda.

Miro fotos de desastres naturals produïts per la intervenció humana. En un cas es tracta d'un vessament de petroli: un grup de pelicans afectats; en l'altre, uns albatros que han mort per menjar plàstic d'una gran illa d'aquest material situada al Pacífic. Els treballs del madrileny Daniel Beltrà i del nord-americà Chris Jordan són magnífics, espectaculars, bells. Després m'adono que no és l'estètica el que hauria d'ocupar gairebé exclusivament el meu pensament.

Crec que és aquest mateix mes que ha obert a Barcelona Wonder Photo Shop, l'única botiga de Fuji d'aquestes característiques a Europa -les altres quatre o cinc estan a Àsia. M'alegra que obrin botigues noves de fotografia. En aquest cas es tracta d'un local gran i acollidor dividit en diversos espais que té com a filosofia bàsica que els usuaris gaudeixin imprimint, retocant, fent àlbums, etc., amb les seus imatges en lloc de veure-les només en les pantalles. La història és més complexa i mereixeria més espai, però se'n pot fer un tastet aquí. Hi he anat aquesta tarda. He mirat i remenat, fins i tot una altra remenaire m'ha fet per error una foto amb una de les càmeres que venen -únicament de la gamma de les Intax. El personal és amable, etc. Funcionarà la botiga? Quins seran els usuaris potencials que es convertiran en reals. Hi ha vegades que els meus pressentiments no es materialitzen, millor.