vaguetats

Pereguntava l'altre dia un amic per boca de la seua dona a la Joana si em passava res, que escrivia molt poc. Res especial, de fet. En aquesta meua desídia tenen a veure fonamentalment dos factors; en primer lloc, que passo dies fora de Barcelona, desconnectat d'internet, cosa que té avantatges i inconvenients; en segon lloc, que una vegada aquí, o bé ocupo el temps en altres activitats a les hores que escrivia, o no em sedueixen prou els temes que se m'acudeixen, o que, pensat i més o menys embastat el tema en la ment, em fa mandra desenvolupar-lo per escrit en un seguit de paràgrafs que sé -em conec- que seran excessius. En definitiva, i ben pensat, alguna cosa em deu passar.

Ja posats a no dir res, esmentaré, però quedarà simplement així, com una marca per recordar el dia, la declaració de Junts pel Sí i la CUP al Parlament. Quan es passi de l'estat embrionari, de les declaracions als fets i hi hagi una resposta material de Madrid, potser tindré un material tangible que em resulti més atractiu.

Continuant amb la meua vaguetat, l'altre dia m'enviaven per whatsapp una comparativa entre el mèrits acadèmics de..., com es diu aquell senyor del PP de Badalona?, i la Carme Forcadell. No hi ha color, tot i que el senyor ho va intentar i es demostra que els estudis en política -sovint en la vida- són ornamentals. Del currículum de la Carme, destaco dos aspectes, un fet que tothom sap, que no per casual és menys interessant: que és una dona del sud, de Xerta: l'altre, que, segons diu el whatsapp, va escriure un diccionari. Caldria ser més precisos, més rigorosos; actualment ningú no escriu un diccionari, és una funció d'equip. Per a qui no el conegui, es tracta del DPC, diccionari que estic segur que desconeixen alguns professors de llengua, però que és d'un gran interès, segurament.

Acabo, que ja sabia que m'allargaria contra la meua voluntat. Avui he anat al metge, a la Quirón. Estic encantat de la visita, però, com que estava un pèl nerviós, no sabria dir si el doctor tenia sobre la taula dos o tres Montblancs; la pròxima visita m'hi fixaré. He observat que les Montblanc abunden en els despatxos professionals de metges i, sobretot, notaris una mica grans, llocs que procuro freqüentar poc, si ho faig és més per obligació que per devoció. Em pregunto si a la gent jove la marca Montblanc els sona poc o molt i en tene cap interès; que consti que jo en tinc dos a casa, una de comprada i una d'heretada, tot i que crec que cap de les dos funciona, demà ho comprovaré.