14.3.16

modes?


Passeig de Gràcia amunt. Asseguts a terra hi ha quatre homes d'edats diferents. Tenen davant cartells explicatius. Tres són diabètics. És un percentatge alt. Per donar fe de la malaltia, exhibeixen en un platet dues xeringues, una amb predomini de blau i l'altra de vermell. Tots tenen fills.

La pederàstia també va per modes. Ara els ha tocat als maristes. Des que es va conèixer la primera denúncia ni un cas -un, dos?- entre salesians, josepets, diocesans, teresianes, consolació, dominiques (les dones menys?)... o laics en general. Tremolors cada nit que demanen oblit o comprensió... La gran paor traurà a la llum los secrets que al confés descoberts no seran?

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

A partir d'ara serà com una plaga, Miquel, això no ha fet més que començar, però a la gent no li agrada massa el tema, potser per sabut des de fa temps o des del seu temps, i aviat els mitjans enfocaran la seva voracitat cap a unes altres histories. Estan donant importància al 20% d'aquests actes, i no es parla del 80% que és a la llar familiar, nomès insisteixen en aquest 20%, quan el problema greu és l'altre, que passa més i es denuncia menys.

Júlia ha dit...

Doncs sí, la gran majoria passa a la llar i a les famílies però avui sembla que si hi ha capellans i monges pel mig la cosa té més morbo mediàtic, també conec casos de denúncies falses per part de canalla una mica grandeta però d'això no se'n parlarà.

pons007 ha dit...

vols dir que està de moda ser diabètic?

miquel ha dit...

Ah, Francesc, com es troba a faltar el periodisme d'investigació...
De tota manera, com fa temps que sabem, tenim tanta informació diferent sobre tantes coses, que ja res ens espanta i esperem novetats o noves formes d'enfocar els temes vells.

També se'n parla, Júlia, tot és cíclic i accelerat.

Pons, que jo sàpiga està de moda entre els indigents del passeig de Gràcia, entre la Gran Via i la Diagonal. Més enllà, no puc dir res. Potser sí.