Em va sorprendre que sorprengués el
petó a la boca entre Pablo Iglesias i Xavier Domènech, encara més
sabent que entre els dos hi havia hagut discrepàncies en els darrers
dies; lleugeres, sí, però que enterbolien l'harmonia total
d'aquests dos homes.
M'incomoda parlar del fet perquè penso
que els lectors que passen per aquí tenen tan clar com jo, que el
practico sempre que les circumstàncies ho demanen, que la manera més
bonica de demostrar amistat, concòrdia, pau entre els homes, és un
petó a la boca; al menys així he estat educat. De la mateixa manera
que aquest costum m'agrada i em resulta natural, encara em costa
acostumar-me a fer petons a la galta de les dones que a penes conec;
tot i així procuro adaptar-me a les noves modes, quin remei.
Per si per casualitat passa pel blog un
bàrbar aliè a la tradició del bes a la boca, recordaré que el fet
ve de lluny i té gran seguiment, tot i que avui -sempre la mandra-
només en deixi constància a través d'un fragment prou conegut:
- ...E lo primer home que veuràs ab
llonga barba, que et demanarà per amor de Déu caritat, besa'l en la
boca en senyal de pau, e prega'l graciosament que deixe l'hàbit que
porta, e fes-lo capità de tota la gent.
Joanot Martorell: Tirant lo Blanc (cap.
VI)
7 comentaris:
el que sorprendria seria un petó a al boca entre Rajoy i Sánchez. Dit això, la cara que fa Luis de Guindos darrere seu quan es fan el petó, és impactant.
De tota manera els de la colla de la cueta ja no saben què fer per cridar l'atenció, la veritat, encara queda practicar sexe en directe al hemicicle, ni que sigui fer manetes a fons, vaja. I em cauen bé, ep, no és això... Espero citin un dia d'aquests, en algun discurs, els poemes més agosarats de Dolors Miquel. Així també canviaríem de referències literàries, al menys de moment.
És que si no hi hagués un Guindos escandalitzat o un Fernández Díaz emprenyat la cosa no tindria gràcia, sort que encara hi ha qui se sorprèn d'alguna cosa, altrament tot perdria sentit.
Tot és cuento i teiatru, vaja.
Ha, ha, ha, molt bo, Miquel!!!
Lo de posar la llengua això ja es opcional.
Francesc, jo tampoc el veig el petó entre Rajoy i Sánchez, al menys en públic, però no m'estranyaria que en qualsevol moment fessin un trio amb en R.
Júlia, la Dolors Miquel? En català? A Madrid?
Saps què és el que em continua sorprenent a mi? La violència verbal en Parlaments. Em resulten enormement -no vull exagerar- desagradables.
La realitat tal com la veig i la interpreto, Carme :-)
Pons, el protocol i davant de públic, diu que la llengua s'ha de quedar quieta. Té un altre simbolisme, com ja saps :-)
Publica un comentari a l'entrada